Faves a la catalana

Aquest  cap de setmana  hem estat  a la muntanya  amb  uns amics.  Varem menjar  en un restaurant  de  La Roca (a la vall de Camprodon),   Can Pei,  unes  favetes  amb pernil boníssimes.  Va  venir  a tomb,  tot  parlant de les faves,  si  sabíem com fer les  faves  a la  catalana  i  altres   receptes (a vegades  oblidades per les noves  generacions)  de les  mares i les  àvies.   Parlant  de receptes vaig  comentar-los-hi  això  del nostre  flamant  i  recent  estrenat  blog,  tot  avisant-los  que encara  no el tenim gaire  ple,  més  que res  perquè  és  necessita  temps  i  les  anem  afegint  de mica  en mica.

Em  van  fer dues peticions  de  receptes tradicionals:  com  es  fan  les  faves  a la catalana  i  com  es  fa la  crema.  Receptes  totes dues  prou  conegudes,  però  en  honor  de l’August  que  me  les  ha demanades,  començaré  a explicar  les  faves a la catalana  tal com les  feia  la meva mare  i com les  faig  jo,  que és  gairebé igual…  però  una mica  modernitzadet…  per  allò  de la rapidesa.

 

Ingredients:

• 1  manat  de  cebes  tendres     (si no és  l’època, jo  ho faig  amb  cebes  normals)
• 1 manat d’alls tendres  (també  a vegades  ho faig  amb  alls  secs)
• cansalada viada
• botifarra negra  de la més  ampla
• una mica de menta
• 3/4  de quilo  o un quilo  de faves tendres   per persona (el pes abans  de pelar-les)   o en la   meva versió  moderna   200 -  250  grams  de faves  congelades per persona,  que no siguin  de mida  gaire  grossa.

Preparació:

1. Primer  de tot  i amb  molt de temps  d’anticipació  s’han  de pelar  les  faves  si  feu la versió  tradicional.
2. Es  trinxen  els alls  i les  cebes  tendres  tot  barrejat  i es posen  amb  oli  per  sofregir-ho  una mica,  però  no gaire.  La  meva  mare  deia  “Només  una mica  escaldufat”  que  s’estovi  i  es cogui però  sense  enrossir-se  gens.  S’hi posa una petita  part  de la cansalada  tallada a trossets.
3. S’hi  tiren  les  faves,  una  mica  de sal  i  la  menta  i   es  deixen  bullir  sense  aigua  posant-hi  un plat  ple d’aigua  com a tapa  de l’olla  o cassola.  Amb  el foc  molt  baixet  fins  que les  faves  estan  toves  i cuites.  La  versió moderna  és  que  i  tiro  la sal,  la menta  i  mig  gotet  d’aigua i mig de vi blanc  i  les  faig  bullir  amb  l’olla  de pressió.  També  amb  foc  baixet.
4. Quan  les faves  ja estan cuites  i toves,   a  part  es  fregeixen en un  paella  amb  oli  la  resta  de la cansalada  viada  i les  rodanxes  (gruixudes)  de botifarra negra.  I  quan les  faves  ja  són  a la plàtera  de  servir  hi tirem  per sobre  la  cansalada i la botifarra negra  amb  el seu suc.