La sopa de ceba i les sardines escabetxades

Le soir bleu de Hopper - una proposta de Relats Conjunts

Última participació culinaria als Relats Conjunts...

... continuació ...

El gran xef de cuina Pierrot Gourmand, va deixar sorprès  a tothom en descobrir-se sota la disfressa de pierrot.

-No em negareu que és una disfressa adequada per a mi - va dir amb grans riallades - Pierrot, jo també em dic Pierrot!!!

Madame Juliette estava amoïnada, ara que ja s'havia descobert, qui sap si Monsieur Gourmand tornaria a la seva taula. I ella volia que tornés!!! Era tan ben plantat, tan bon cuiner, tan intel·ligent, tan educat!

- Monsieur Gourmand, com és que sempre que ve, vostè demana el mateix plat?
- És que, vostè cuina molt bé, Madame Juliette, però jo també. La majoria dels plats vostè els fa molt bons, però no pas més que els meus. Ara, li he de precisar que la seva Vichyssoise, "mon amie" és espectacular!
- Ah! Però vostè no ha tastat la meva sopa de ceba!
- No... i ara, a l'hivern, sí que em ve de gust tastar-la! Molt de gust!
- No el deixaré marxar pas sense tastar-la. Esperi's, uns minuts que la poso a gratinar i li porto de seguida!

SOPA DE CEBA

Ingredients:

Oli
4-5 cebes
1 cullerada de farina
1 litre i mig de Brou
Pa una mica sec (una llesca per persona) 
Uns 200g de Formatge gruyère ratllat per gratinar

Elaboració:

Es posa oli en una cassola o olla i es fregeix la ceba tallada a llunes, a foc baix,  fins que estigui una mica cuita, no pas rossa. Quan ja està cuita, s'hi afegeix la farina i es deixa coure una mica, ara sí fins que agafi una mica de color.

Aleshores s'hi afegeix brou vegetal o de pollastre. I es deixa bullir 15 minuts.

Mentre bull, fregim el pa tallat a llesques i el guardem.

Després posem la sopa o bé en cassoletes individuals,  o en una cassola que es pugui posar al forn a gratinat i afegim el pa fregit, que flotarà a la superfície i a sobre hi posem força formatge ratllat. I ho posem al forn a gratinar. El pa creix molt en remullar-se amb la sopa.

Se serveix calenta i s'ha de vigilar de no cremar-se.

- Aquí la té Monsieur Pierrot, a veure què li sembla...  vigili que està molt calenta.
- Bien sur, Madame, com ha de ser, molt calenta. Una sopa excel·lent, sense cap dubte.  Vol que li digui un secret, Juliette?  Puc dir-li Juliette? Tanta alta cuisine i tanta sofisticació a vegades cansa. Quin plaer aquestes coses senzilles, els plats de sempre...
- És un honor que em digui Juliette, Monsieur. Vol una cosa senzilla, que potser vostè mai no ha cuinat? M'arrisco a decebre'l, però també m'arrisco a que es llepi els bigotis...
- Digui'm Pierrot i sorprengui'm, Juliette
- Parlàvem de coses senzilles, oi?  És un plat que fa un parell de dies que el vaig cuinar i justament li convé estar-se un parell de dies a la nevera perquè prengui tot el seu gust. Farem un tastet. Estan al punt.

SARDINES ESCABETXADES

Ingredients:

1 quilo de sardines
farina per enfarinar-les
1 got d'oli
1 cabeça d'all
1 gotet de vinagre
1 gotet d'aigua
unes quantes fulles de llorer
un parell de branques de farigola
pebre vermell

Preparació:

Es posa l'oli en una cassola o paella plana i s'hi tiren els grans d'all una mica esclafats i sense pelar, quan estan rossos, s'aparten  i es fregeixen les sardines salpebrades i enfarinades. Tal com es van fregint, les posem ben posadetes, en una safata de vidre que es pugui tapar i anar a la nevera. Quan s'han acabat de fregir, traiem la paella del foc i en el mateix oli que hem fregit els alls i les sardines,hi tirem el vinagre, el llorer, la farigola, el pebre vermell i els alls, hi afegit el gotet d'aigua i ho deixem bullir uns 5 minuts que redueixi.  Aleshores es tira aquest suc a sobre les sardines, les tapem, i les deixem reposar un parell de dies. No importa si són més dies. Però mai no han de ser menys.

- Juliette, aquestes sardines són delicioses. Quin plaer per un cuiner deixar-se cuidar, convidar, d'aquesta manera...
- Pierrot, sempre que vinguis, et convidaré a dinar, a sopar, al que vulguis...
- Oh! Juliette,  i a dormir?  El que m'agradaria més de tot és que em convidessis a dormir, fa temps que busco excuses culinàries per venir-te a veure...  em sembla que la realitat és que estic enamorat de tu.
- Oh!  Oh!  Oh!  Tu també m'agrades molt Pierrot, i estic disposada a convida-te a dormir, però, però, però.... això vol dir que la meva Vichyssoise no té res d'especial?  Oh!  Oh!  Oh!  No sé si estic contenta o deprimida... Oh, Pierrot!!!!

Púding de chia

 Un esmorzar molt saludable. Les llavors de chía són un superaliment, és a dir són una font important d'àcids grassos omega-3, fibra, fòsfor, calci, magnesi, potassi, ferro i seleni. Tenen molts antioxidants i aportant tots els aminoàcids essencials.

Ens ajuda a protegir els sistema cardiovascular, té propietats antiinflamatòries, millora la capacitat mental i enforteix el sistema immunològic. Voleu més?

A més ajuda a mantenir el trànsit intestinal regular i a mantenir els nivells de sucre en sang.

Per això ara se'n parla tant.

A més a més aquest púding està molt bo i et dóna energia i sacia molt per arribar a l'hora de dinar sense ansietat. Molt bo si vols perdre pes.

Amb les llavors de chía podem fer púdings perquè quan les remullem desprenen una gelatina.
També podem posar-les a les amanides i en els postres, enriquir sopes i batuts.
S'utilitza molt com espessidor i com a substitut de l'ou en receptes veganes.

 Ingredients:

• 1 vas de llet de coco i arròs. (o la que t'agradi més)
• 2 cullerades soperes de llavors de chía
• un pessic de sal marina (optatiu)
• canyella, xarop d'auró (sirope de arce) (optatiu)

Preparació:

1. Deixar les llavors de chía en remull amb la llet durant dues hores o la nit anterior. Quan més temps les deixis en remull més s'inflaran i absorbiran el líquid.
2. Pots afegir-hi les fruites de temporada que t'agradin més.

El púding es conserva 2 dies a la nevera però es va secant i espessint.
Bon profit!

Crema de pastanaga de la Júlia

Aquesta crema de pastanaga té un gust diferents de la que jo faig. Suposo que és perquè enlloc de tenir ceba i porro hi ha  nap i l'api. És molt gustosa, sedosa. A partir d'ara la faré així! I és molt fàcil de fer!

Quan fa fred per sopar bé molt de gust i en companyia dels amics encara és més bona. 

 Ingredients:

• 1 quilo de pastanagues
• ¾  de quilo de patates
• 1 nab
• 2 branquetes tendres d’api
• Mantega, sal

Com es fa:

1. En una olla feu bullir la pastanaga pelada i tallada, l’api i el nap uns deu minuts.
2. A continuació hi afegiu les patates. 
3. Quan considereu que és cuit  ho traieu del foc. 
4. Separeu l’exès de “caldo” que ja afegireu si cal al final.
5. Passe-ho pel Pimer i hi afegiu la mantega.
6. A l’hora de servir s'hi pot tirar un rajolí de salsa de soja.

I Bon Profit!

Crema d’espàrrecs

Bona  nit,  són  les  20:20  del  vespre  i estic  fent  el sopar.  Avui he arribat  a les vuit en punt  a casa,  és una gran sort,  ja  que cada dia arribo  cap a les nou.  Avui  pensava  fer  la típica  crema  de verdures  que faig  sovint.  Però  tenia  un manat  d’espàrrecs  i  he  decidit  fer  crema d’espàrrecs.  M’he  assessorat  amb  unes  quantes  receptes    diverses   buscant  el  que m’agradava  de cadascuna … he  anat  inventant  la que  ara  està  bullint  sobre  els fogons.  He  començat  a mirar  receptes  a les  vuit  en punt  i  a les vuit  i deu  ja  estava  pelant  les  verdures.  A  veure  a quina  hora  estarà  feta  i us  en podré  dir  el temps.

Crema d’espàrrecs  verds i blancs.   (fàcil)  I  es  triga  uns 45 minuts

Ingredients:

• un manat  d’espàrrecs  verds
• una llauna d’espàrrecs  blancs
• una ceba  grossa
• una patata  grossa
• 100 g de formatge fresc  tipus  Burgos
• 3 llagostinets  per  persona
• 2-3  grans  d’alls

Preparació:

1. S’escapcen  les puntes  d’uns quants  espàrrecs  i es deixen  a part,  per  a posar-les  senceres,  sense  triturar.
2. Es  tallen  la  resta  d’espàrrecs  verds,  la  ceba  i la patata  i es posa  a bullir. Com  que ho he posat  amb una olla normal,   ha  de bullir  uns 20-25 minuts.  Amb  una mica  de sal.
3. Es  fregeixen  en una paella  els grans  d’all  amb  els llagostins i les  puntes  dels  espàrrecs  que hem  guardat.  I es  deixa  refredar  tot  a la  mateixa  paella.
4. Quan  ja  està  cuita la  verdura,  s’hi afegeixen els espàrrecs  blancs i  es  tritura  amb  el formatge  fresc,  i es cola  que  quedi  ben  fina.
5. S’hi  afegeixen  les  puntes  d’espàrrecs i els tres  llagostins  pelats   a cada  plat.  Els alls  no,  que  ja  han  donat  el gustet.  Si us agrada  podeu  posar-hi uns quants  trossets  del mateix  formatge  talladets.

I  ja es pot  tastar.

No  es per  dir-ho,  però  m’ha  quedat  boníssima.  A  tres  quarts  de nou ja estava  feta  i ara  ja  he fet  fins i tot les  fotos  i són les   20:55

Sopa de meló

Avui he anat  a dinar  amb la meva  amiga  Elena.  Hi havia  tres o quatre  primers plats  per  triar  i l’Elena  diu:

- Jo demanaré sopa de meló,  perquè  d’amanides,  de cols  de Bruseles  i d’arròs  jo en faig,  en canvi de sopa de meló,  no.

- Doncs jo la  demanaré  també,  perquè amb la calor  ve de gust,  però  jo si que la faig.

La  sopa de meló  que ens han portat  tenia nata  líquida.  No és  pas  que no fos bona. Ho  era,  però a mi   m’agrada  més  la més  senzilla de totes  que és  la que jo faig  a l’estiu,  quan fa calor,  com ara.

1. Es tritura  un meló,  ben fresquet,  que no sigui molt madur.  (Fer  aquesta  sopa  va  bé  per aprofitar  algun meló  que no és  gaire  dolç i que per  postres  no  ens  ve  gaire  de gust).
2. I  segons  com ens  agradi  d’espès  hi anem afegint  un brou,  d’aquests  de  tetrabric,  del  que ens  agradi  més.  No se n’hi ha de posar  gaire,  que si no queda molt líquid.

Es  serveix  amb encenalls de pernil.   S’ha  de mantenir  fred  i  menjar  fred.

Sopa torrada amb pilotilles o sopa de Roda de l’àvia Mª Carme

La  meva mare  la  feia,  a  vegades  simplement per  un sopar  normal, però  a vegades  fins i tot  quan teníem  algun convidat  que li agradava  la  cuina  tradicional.

El meu ex-cunyat  (que  és  francès  i no l’havia  vista  mai) en deia  Sopa de Roda,  perquè  els meus pares eren de Roda  de Ter.   Li agradava molt  com a tots  nosaltres.  Jo  crec  que aquesta  sopa  és  tradicional  a molts  més  llocs  que a Roda,  però us  explicaré  com la feia  la meva  mare.

Quan  èrem  a Roda  anàvem a buscar el pa  torrat  al forn,  a can Teiona,   que  ja  el tenien  expressament  per  a fer  sopa torrada.  Les  llesques  eren  molt finetes  i torrades  ben igualades  i totalment  cruixents.   Quan  no érem a Roda,  el torravem  a casa,  quedava  diferent,  però  també era  bo.  La  mare  el torrava  al forn,  no pas  a la torradora,  com  el de l’esmorzar.

Ingredients:

• Pa torrat  (llesques  de pa de pagès torrades,  si pot  ser,  i si no  torreu llesques  normals)
• Carn  picada  (250 g  de  vedella i porc)
• Brou  de  coure  la verdura  o algun  altre  brou  que us  agradi.

Preparació:

1. Es  posa una olla  amb   l’aigua d’haver  bullit   la  verdura   al foc  amb  el pa torrat  a dins.  Es  deixa  que vagi  bullint  mentre  preparem  i fregim les pilotilles.
2. Es  barreja   la carn de  les  pilotilles  amb un ou,  sal,  all i julivert  i una mica  de pa ratllat.  Quan  esta  ben barrejat  es  fan unes  pilotilles  petitones,  s’enfarinen  i es  fregeixen  en oli calent,  vigilant  que no es  recremi  l’oli   ni la farina.
3. Es  bat una mica  la sopa,  si ja  fa estona que bull,  amb una batedora  de mà,  per  ajudar  a desfer  els trossos  de pa. 
4. Quan estan rosetes     les  pilotilles es  tiren a  la sopa  amb l’oli  i tot  de  fregir-les.
5. Es  deixa bullir  una mica  més  i ja la podeu  servir,  ben calentona,  però  que no cremi  si pot  ser.

Carme

Avui, per sopar, Crema de xampinyons

La crema de xampinyons és una recepta fàcil que es pot fer per un dia de cada dia, però queda molt bé, també, per un sopar amb convidats. No la faig gaire sovint, i potser per això sempre em sembla que fa festa.

Avui, l'he fet aquest  matí, de fet, encara bull, ara mateix. Mentre feia la crema,  he aprofitat  per fer  el dinar al mateix temps: llenties amb salsitxes.
















Ingredients de la crema de xampinyons:

• 500 grams de xampinyons
• 1 ceba
• 2 porros
• 1 gra d'all
• 3 patates
• oli, sal, pebre i dues cullerades de formatge tou, com ara Filadèlfia

Pas  a pas:

1.- Poseu oli en una olla  gran

2.- Reserveu 5-6 xampinyons per decorar.

3.- Netegeu i talleu les verdures, no us entretingueu a fer els trossos molt petits, ja que s'ha de triturar tot.

(Mentre tallo les verdures, tallo també una ceba i un granet d'all per les meves llenties del dinar. Poso oli en una cassola i hi tiro les salsitxes tallades a trossets i al cap d'un moment, quan s'ha enrossit una mica la ceba i l'all)

4.- Poseu-les  a sofregir a  l'olla  totes  excepte  les  patates. Hi tireu  la sal  i el pebre.

(Poseu una mica de salsa de tomàquet al sofregit de les llenties i una mica  de pebre  vermell)

5.- Quan està una mica cuit, hi afegiu 1 litre i quart d'aigua i les patates. Si voleu hi podeu afegir brou, en comptes d'aigua. Si la feu amb l'olla de pressió, com jo, només que comenci a treure el vapor, ja podeu tancar el foc i deixar que es refredi sense obrir-la. Amb una olla normal ha de bullir uns 20 minuts.

(Tireu les llenties cuites i afegiu un gotet d'aigua i un de vi blanc i les deixeu bullir una mica, entre 5-10 minuts)

6.- Talleu els xampinyons reservats, a làmines i els fregiu  una mica, després  els posarem sobre la crema  ja emplatada.

7.- Quan ja no quedi vapor  a l'olla la obriu, (traieu  una tassa de líquid, si queda massa espessa el podreu afegir, però si queda massa clara ja no té remei)  i ho tritureu tot. Afegiu el formatge i torneu a barrejar una mica.

8.-  Ho serviu amb una culleradeta dels xampinyons a sobre i si us agrada amb bocinets de pa fregit.

(sí,  sí,  elles  també  han acabat  bé)

Crema de gambes de l'Elvira Arús

(Recepta rescatada del blog antic)

La  Rosa,  la meva amiga de l’ànima  i  companya  d’aquest  bloc,  em va  regalar  pel  meu  58  aniversari el llibre  de  cuina  ”La cocina de  Elvira  Arús”  Las  recetas  que siempre  salen bien.

Avui  l’he  estrenat  i  he  fet  la  Crema  de gambes.  No l’he  fet  exactament  com la fa  ella,  ja  que des que  hem de vigilar-nos  el colesterol  hi ha dues  coses  que  han desaparegut  (gairebé)  de  la nostra  nevera:  la  mantega i  la crema  de llet.    I  he subsituit  la mantega  per  oli  i  no hi he  posat crema  de llet.  Tot  i així  ha quedat boníssima.

40  minuts  de  preparació  i cocció.

Ingredients  per  4  persones:

• 200  g de gambes llagostineres
• 1 porro
• 100 g de ceba
• 1 pastanaga
• 1/4 de cap de rap  
• 1 cap de lluç
• 1 cullerada  d’extracte  de tomàquet
• 60 g de farina
• 3 fulles  de llaurer
• oli i sal
• 1  litre  i mig  d’aigua.

Preparació:

1. Poseu  l’oli  en una  olla i  fregiu la ceba  i el porro  picats.
2. Quan hagin agafat color, afegiu-hi la pastanaga picada i amb l’olla tapada  deixeu-ho coure  a foc  lent  durant  12  minuts.
3. Després hi afegiu  els caps de les gambes i els caps del peix.També  hi poseu  el tomàquet i la farina.
4. Ho deixem  coure 5  minuts.
5. Després  hi afegim l’aigua  i el  llaurer i ho deixem coure 20 minuts  més.
6. Mentre  bull  el brou  peleu  les  gambes.
7. Passeu la  sopa  pel xino.
8. Poseu altre  cop al foc  el brou  i les gambes a trossos,  deixant-ho  al foc  només  un momentet  que s’escalfin.

I Bon Profit!

Cava 1714 - Proposta i invitació.

Ja  heu vist  pels  logos,  que  estem organitzant  una Xarxa  de blogs  per  enllaçar-nos  l'11  de setembre.

Només  és  tracta  de  dues  cosetes  fàcils  fàcils:

1.-  que us  apunteu  aquí  mateix  

o  allà  al blog  on es  centralitza  tota  la història:  

Blog-via  cap  a la indepèndencia

2.- que  el dia  11 de  setembre  (o el dia  10  o el 12, no importa)

feu un post amb  una recepta "independentista"

i  en el mateix  post,  poseu un enllaç  del blog  següent,  el que s'hagi apuntat  després  de  vosaltres.

(la llista  de blogs  al  Blog-via  cap  a la indepèndencia)

Voleu  idees  pel  post ?

• Que  la  recepta  inclogui  algun senyal identitari com per exemples la Senyera, l'Estelada, Montserrat, El Barça.
• Una  recepta  típica del nostre  país:  crema catalana, menjar blanc de Reus, l'escalivada.
• Una  recepta  o comentari  sobre  la cuina del nostres xefs.... Ferràn Adrià, Ruscadella.
• Cuina avanguardista, creativa.... identitària nostra

Us convidem  a  picar  un parell de  diplomàtics  

i a una copa  de cava. 

També  al missatge  que  ens fa  arribar:  

CRIDEM QUI SOM I QUE TOTHOM HO ESCOLTI.
Miquel Martí  i Pol

SOPA DE NADAL

 Cada any la família augmenta i per calcular els ingredients del caldo de Nadal només em cal multiplicar en proporció les quantitats. Parteixo del primer any que erem 25 persones i varem prendre 13 litres de brou, és important saber que els galets els bullo a part amb aigua, els escorro, passo per aigua freda i els hi poso unes gotes d'oli perquè no s'enganxin i cal guardar-los en un taper. D'aquesta manera estalvio molt caldo i la veritat és que tampoc es nota. Queda boníssim!

Ingredients: doblar els ingredients i utilitzar  2 olles molt grans (jo tinc una 30 cm diàmetre i 30 alçada i l'altre una mica més petita)

• 7 litres d'aigua (mineral millor)
• 250g de conill de vedella
• 1 troç de vernilla de vedella (o similar)
• 2/4 de gallina
• 2/4 de cuixes pollastre
• 2 peus de porc (4 meitats)
• 1 os del genoll
• 1 os del moll
• 1 os de pernil no ranci
• 125g de cansalada ibèrica

• mandonguilles (1 kg de carn picada vedella i 500g carn picada de porc, 2 ous, pa ratllat, all i julivert) o mireu la recepta de les mandonguilles de Nadal en aquest blog.
• 4 pilotes (400g de carn picada de vedella i 200g de carn picada de porc, 2 ous,sal, pa ratllat, all i julivert) 
• 2 botifarres negres
• 2 botifarres crues

Herbes;

• 2 cebes
• 2 chirivias (optatiu)
• 2 naps grans
• 2 porros grans
• 250g de pastanagues
• 1 api (guardo el cor per l'amanida)
• 1/2 col de l'olla
• 4 patates blanques i lises

Com es fa:

1. Es posen totes les carns amb l'aigua. Tot en fred i quan comenci a bullir s'escumar que vol dir treure l'escuma que fa la carn i es deixa coure 1:30 h aprox. a foc lent.
2. A continuació hi afegim les verdures i ho deixem coure 1:30 h més. Les patates, les botifarres crues  i les pilotes es posen els últims 20 minuts perquè no es desfacin. La botifarra negra els ultims 5 minuts.
3. Es rectifica de sal (va bé afegir-hi 2 cubitos de brou de pollastre i un pessic d.e sal).
4. Es cola el caldo i es serveixen per separat en una safata tots els ingredients tot ben col·locat.
5. Abans de dinar bullo les mandonguilles directament congelades només 3 minuts i apago el foc. això millora molt el gust del caldo. Les reservo en una olla a part amb una mica de caldo. 
6. A l'hora de servir la sopa es posa a dins la sopera uns quants galets, unes quantes mandonguilles  i una part de caldo. 
7. I a triomfar!

Nosaltres, com que som molts ho fem el dia abans (o molts dies abans) i ens mengem la carn d'olla i verdures i el dia de Nadal només la sopa de galets amb les mandonguilles. El que puc dir és que queda un caldo espectacular!

Nota: Darrerament, per anar més tranquil·la el dia de Nadal el faig uns dies abans i el congelo en ampolles d'aigua mineral de 1,5 L i és molt pràctic. És molt important organitzar-se bé.

Mandonguilletes pel caldo de Nadal

Com que som una gran familia, el dia de Nadal sempre hem substituit la carn d'olla per unes petites (minis) mandonguilles. Això ens facilita molt la logística del moment.  Jo les faig  com l'àvia Montserrat. Només amb carn de botifarra, un dia és un dia... Estan boníssimes i a més a més millora el caldo perquè es couen a dins. El fet d'haver de fer més de cent mandonguilles ha fet que me les hagi ingeniat per simplificar la feina. Crec que aquest invent és la gràcia d'aquesta recepta.

Ingredients: (per 72 mandonguilletes) Repetir totes les vegades que es vulgui aquestes proporcions.

• 500 g carn de botifarra fresca de porc
• 1 ou
• 1 llesca de pa de motlle sense crosta
• 2 cullerades de llet
• 1 culleradeta d'all picat
• 1 cullerada de julivert picat
• farina (per arrebossar-les)

1. Es suca el pa amb la llet i s'esmicola.
2. En un bol es posen tots els ingredients i es barregen bé.
3. S'enfarinen els foradets d'una ouera d'ous de guatlla.
4. Amb una cullereta medidora (perquè totes surtin iguals i es vagi de pressa) s'agafa la mida de la farsa i es van omplint tots els foradets de la ouera.
5. Es tanca i es sacseja bé en tots els sentits. I voilà! Vet aquí que quan obres la ouera  ja estan formades les boletes. Màgia pura! i sinó mireu!
6. Jo les vaig col·locant a sobre d'un silpat o silicona o paper vegetal (perquè no s'enganxin) i les fico al congelador.
7. Quan són congelades les trec i les fico en una bossa de plàstic totes sueltes i les torno a ficar al congelador fins el mateix dia de Nadal o quan les vulgui fer servir. Així em trec molta feina d'última hora.
8. Una estona abans de dinar poso a bullir el caldo del més bo (que també he fet i congelat en ampolles d'aigua mineral de 1,5 litre) quan bull  aboco les mandonguilles i quan torna a bullir compto cinc  minuts i apago el foc i fins que arriba l'hora de servir la sopa. Un altre dia us explicaré el caldo.

Són molt bones i tothom repeteix.

Ah! És clar, per fer les mandonguilles de la mida normal utilitzo una ouera normal. I una cullereta medidora també més gran.
 Mireu!

Crema d'avellanes

 Aquest crema d’avellanes recorda a la vichichoise però del país. La Carme H. m’ha regalat unes avellanes de la seva terra, Reus i val la pena aprofitar l’ocasió. Crec que és tot un plat per convidats i de passada fem país.

Ingredients per a 5 persones:

• 120 g avellanes torrades                               
•  2 cebes (150 g)                                             
• 1 ampolleta de crema de llet                               
• 1 patata mitjana                                             
• 400 g d’aigua amb ½ pastilla de brou de carn
• una mica d’aigua o brou per a la ceba
• sal
• pebre
• nou moscada
• 3 porros
• 25 g de farina
• 30 g de mantega
• 1 litre d’aigua

Preparació:

1.  Escalfa en un pot la mantega i una mica d’oli.
2.  Afegeix els porros i la ceba tallada petita, i la deixes coure lentament sense que  agafi     color.Ruixa-la sovint amb una mica de brou o aigua.
3. Afegeix-li la patata tallada fina i escampes per sobre la farina .
4. Ho ruixes amb el brou i i ho deixes coure lentament tapat durants uns 20 minuts.
5. Ho tritures tot amb el minipimer i ho passes pel xino o passapurés fi.
6. Afegeix-li  les avellanes picades amb l’ 1 2 3,  i la crema de llet i ho deixes que faci xup xup, uns minuts. Posa-li la sal, el pebre i la nou muscada al teu gust i finalment li afegeixes la crema de llet.
7. Es pot servir freda o calenta.

Gaspatxo o velouté de tomàquet de la Rosa

Més que un gazpatxo jo l’anomenaria  velouté de tomàquet per la seva textura fina, sedosa i densa com el vellut. A l’estiu, fresquet de la nevera és un bon recurs que acostumo a tenir un dia si i l’altre també. Als de casa els hi agrada molt acompanyat d’arròs blanc i llavors queda un plat més complet.

Uns amics em van suggerir de posar un parell de cullerades de maionesa i també és molt bo.

Si es vol amb més potència andalusa es pot afegir: un gra d’all petit, 1/2 pebrot verd i 2 llesques de pa.

A mi m’agrada jugar amb els vinagres. Una mica de vinagre de Módena barrejat amb una mica menys de vinagre de Jerez. O bé aneu provant vosaltres mateixos amb els vostres vinagres.  Es va tastant fins quedi al vostre gust. Queda boníssim!
                              

Ingredients:

• 2 kg de tomàquet
• 2 cebes dolces grosses
• 10 cullerades d’oli
• 4 cullerades de vinagre
• 1 ½ culleradetes de sal

Elaboració:

1. Es trituren tots els ingredients amb el minipimer. Es cola amb el passapurés fi.
2. En un pot de melmelada es barregen tots els ingredients de la vinagreta, s’afegeixen  i es barregen bé amb una cullera.
3. És molt més ràpid i pràctic si es fa servir el passapurés amb el disc fi que no pas utilitzar el colador xinès.

Èxit assegurat, tant si teniu convidats a l’estiu com pels de casa.

Aquest estri és molt pràctic per passar cremes i melmelades.

Gaspatxo de síndria

8 tomàquets  grossos i madurs

1 pebrot  vermell  petit  (o mig)

1 pebrot  verd 

1  cogombre

1/4  de síndria   (un parell de tallades  per  a triturar  amb  tots  els ingredients  i un  altre  parell per  tallar  a trossets)

mitja  tasseta  oli 

sal  al  gust  de  cadascú

1 culleradeta  petita de sucre   

un raget  petit  de vinagre

Elaboració:

Es  tritura  i es  colen  tots  els  ingredients,  guardant  un parell  de tallades de síndria  sense triturar.

 En  tallen  els  dos  talls d e síndria  a  trossets  o  bé  se’n fan boletes  si us  agrada  més.

S’aboquen  en trossets  en el  líquid  i es  posa  a la nevera.   Un  momentet  abans de servir-la  s’hi  pot  afegir  uns  quants  glaçons,  sobretot  si ha quedat  massa  espessa  (no hi posem  gens  d’aigua  en triturar-ho)  i així  s’acaba  de refrescar.