Cuinem a casa les postres de Jordi Roca

Cuinem a casa les postres de Jordi Roca

Quan jo estudiava disseny, a l'assignatura de màrketing vaig aprendre que una marca posa a l'aparador els seus productes més innovadors i extremats, per acabar venent els més clàssics i tradicionals. Això passa en aquest llibre.

Jordi Roca, "Millor Xef Pastisser del Món 2014", comença amb l'apartat "Inspiració". Són les seves creacions en postres inspirades més d'una vegada en perfums, com "Carolina Herrera" o "Lolita Lempicka". També hi ha un postre amb pètals de rosa.

A continuació, "Memòria", tot el contrari de la innovació, recuperant postres antics com els cupcakes que hem preparat nosaltres i la recepta dels quals hem inclòs al final. Un suís que es diu "Suïssa", amb la forma d'una bandera suïssa, una "xocolata calenta amb el seu brioix", són exemples d'aquest apartat, amb un toc actual, generalment, en cada recepta.

A continuació "Festa", postres més festius que mai, per exemple per Nadal, amb el "Torró de xocolata i avellanes" o el "Tronc de Nadal".

Per últim, els clàssics, també especials. En destaquem el "Souflé coulant de xocolata".

Pel que fa als cupcakes, els hem provat i són més que deliciosos. El llibre és magníficament editat, amb fotografies d'autora, Becky Lawton.

Cupcakes de xocolata

1 Per als "cupcakes": emulsioneu amb la batedora la mantega pomada amb el sucre de llustre i afegiu-hi els ous a poc a poc, mentre ho intercaleu amb la farina, l'impulsor i el cacau, tamisats. Al final, afegiu-hi la llet.

2 En uns motlles per coure cupcakes, estireu-hi els papers i ompliu-los amb la massa. Feu-los coure al forn calent 18-20 min, a 180 graus. Un cop cuits, reserveu-los i feu-los temperar.

3 Per a la crema: munteu la mantega pomada i els 50 g de sucre, fins que tripliqui el volum. Reserveu-ho.

4 Munteu la clara amb els 75 g de sucre fins que estigui a punt de neu, afegiu-hi el cacau en pols i barregeu-ho amb la mantega ensucrada fent moviments envoltants.

5 Amb dues culleres, serviu la crema al damunt dels cupcakes. Acabeu-ho amb unes fulles de menta al damunt.

Aquesta és una ressenya de l'Helena Bonals

Alimentació per les setmanes d'embaràs

La Gemma F. em va fer arribar aquest llibre que té cura de l'alimentació en el període de l'embaràs però que també serveix per a totes les etapes de la vida. 

Ha estat un bon treball  de col·laboració desinteressada entre els chefs més premiats de la gastronomia catalana i espanyola, i significats especialistes en salud maternofetal de la Fundació Fetal Medecine Barcelona, vinculats als Clínic i a Sant Joan de Déu, que dirigeix el Dr Eduard Gratacós.

Els chefs que hi col·laboren són: Albert Adrià, Elena Arzak, Eneko Atxa, Raül Balam, Cocinandos, Compartir, Quique Dacosta, Susi Díaz, Xavier Franco, Carles Gaig, Nandu Juvany, Ángel León, Jordi Llobet, Ada Parellada, Toño Pérez, Joan Roca, Paco Roncero, Carme Ruscadella, Beatriz Sotelo.

Aquest llibre prologat pel Dr Eduard Gratacós es pot comprar a través d'aquesta web www.inatal.org  Espero que us agradi i és bo explicar que és un llibre solidari i que tots els beneficis de les vendes del llibre es dediquen a programes d'investigació, formació i cooperació.

La felicitat en una croqueta per Laura Conde

La felicitat en una croqueta per Laura Conde

Diuen que no hi pot haver cap celebració on no hi hagi una bona ració de croquetes. A qui escriu aquesta ressenya sempre l’han enamorat les que feia la seva àvia. De fet, com diu aquest llibre, les croquetes -d’origen francès, amb un nom que fa referència al cruixents que són- provenen de la necessitat d’aprofitar les restes de carn d’olla o de rostit.

Una de les parts que més ens ha agradat d’aquest llibre és quan es carrega les dietes sense hidrats de carbó, “perds pes molt ràpid perquè et quedes sense aigua, perds greix però també múscul, t’estàs carregant la part del teu cos que gasta energia” (22).

Energia és el que he gastat per provar una de les receptes del llibre, la de “Croquetes de pollastre amb samfaina” (164). De fet, diu aquest llibre que la Termomix és el millor que hi ha per fer croquetes, però val uns mil euros.

Aquí teniu la recepta, nosaltres les hem fet i les hem congelat, i esperem gaudir-ne aviat. En tot cas són alta cuina, com tots els restaurants dedicats a les croquetes que recull la part final del llibre. Hem après, en tot cas, que perquè la beixamel no quedi líquida, cal afegir força farina a la beixamel.

Helena Bonals

Ingredients

1 pollastre / 2 cebes / 3 tomàquets/ 50g d’avellanes

2 alls / Julivert / Pa sec / 3 ous / 300 grams de pasta kataifi (opcional)

Farina / 150 g. De mantega

Preparació

Rostiu el pollastre amb una cassola amb oli d’oliva, retireu-ho i afegiu-hi la ceba tallada a octaus i el tomàquet. Un cop ben sofregit poseu-hi el pollastre i cobriu-ho d’aigua. Feu una picada fregint les avellanes els alls, el pa i el julivert i triturant-ho tot. Afegiu-la al pollastre i deixeu-ho bullir a foc lent dues hores.

Un cop cuit retireu el pollastre de la cassola i coleu el brou. Foneu la mantega, afegiu-hi farina i, lentament, aneu incorporant-hi el brou de pollastre i la llet sense parar de remenar perquè no s’enganxi. Un cop sigui cuita la massa, poseu-la a refredar, i doneu forma a les croquetes. 

Passeu-les per farina, ou, pa ratllat i congeleu-les. Si voleu un arrebossat alternatiu, podeu fer servir pasta kataifi: estireu-ne els fils i en una punta poseu-hi la croqueta, enrotlleu-la i fregiu—la.

(recepta de Jordi Herrera, de Manairó, a Barcelona)

Que en gaudiu molt!

Avui un llibre de cuina: 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir de Mònica Garcia Massagué

La  bona amiga  i companya blocaire  Helena Bonals,  m'ha enviat  una ressenya  interessant d'un llibre de receptes de casa  nostra.

Us  copio aquí  sota  les seves  paraules:

501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir 

de Mònica Garcia Massagué.

De les abundants i ben presentades receptes, amb comentaris que són com la sal que s’afegeix al menjar, ens n’hem quedat amb unes seixanta, del nostre gust personal. 

De comarca en comarca, a vegades descobreixes que un plat de tota la vida procedeix d’una part de Catalunya de la qual cosa no en tenies notícia. I hi ha algun plat, com la coca de recapte, que és el més repetit, tan genuí, i amb ingredients i noms diferents cada vegada, fins i tot.

Comença el llibre, per ordre alfabètic, per l’Alt Camp, amb la calçotada i la salsa romesco (“salbitxada”), però també amb els calçots arrebossats. A l’Alt Empordà es destaquen les anxoves de l’Escala, “Vuit mesos és el temps que les famoses anxoves de l’Escala triguen a madurar abans de ser atrapades en pots de vidre” (15). O l’esqueixada, que “Abans de servir ha d’haver estat una hora mínim a la nevera” (17). O el famós “Mar i muntanya”, del qual crec recordar que Pla en parlava.

Destacaríem també el “Pit de xai amb patates i pèsols” de l’Anoia, el “Poti-poti de Mura”, del Bages, l’“arròs negre” del Baix Camp, les “Baldanes d’arròs i ceba” del Baix Ebre, el “Xató del Vendrell”, la “Sarsuela barcelonina” i la “Paella Parellada” (del famós restaurant de Barcelona). El “Trinxat de la Cerdanya, el “Xató de Vilanova” del Garraf, i el “Bacallà amb samfaina” de les Garrigues, les “Faves a la catalana” del Maresme, el “Llom amb llet” del Pallars Sobirà (fet al forn en aquest cas), els “Calamars farcits de Tossa, la “Fideuada de l’Urgell i els bunyols de bacallà del Vallès oriental. Per acabar, “Espinacs amb panses i pinyons” (“a la catalana”), de la mateixa comarca.

Pel que fa a les coques de recapte, n’hi ha sis: “Coca de tomata de l’Alta Ribagorça”, “Coca amb sardines de l’Anoia”, “Coca enramada” del Baix Penedès, “Cóc de pebres” del Montsià, “Coca de samfaina” de la Noguera, i la “Còca” de ceba aranesa. La riquesa de noms i ingredients de les coques de recapte no sembla que sigui inferior a la de les pizzes italianes, i també sol ser més saludable.

Per acabar, els plats dolços, els postres. Recepta de la Coca de Sant Joan, de la Mona de Pasqua, dels panellets (nosaltres hi posem més sucre i ametlles en lloc de moniato), lioneses de nata del Pallars Sobirà, braç de gitano de l’Urgell. I una recepta de, entre d’altres, l’escriptora premiada amb el Llull, Care Santos, en seria la cirereta final.

Crema de gambes de l'Elvira Arús

(Recepta rescatada del blog antic)

La  Rosa,  la meva amiga de l’ànima  i  companya  d’aquest  bloc,  em va  regalar  pel  meu  58  aniversari el llibre  de  cuina  ”La cocina de  Elvira  Arús”  Las  recetas  que siempre  salen bien.

Avui  l’he  estrenat  i  he  fet  la  Crema  de gambes.  No l’he  fet  exactament  com la fa  ella,  ja  que des que  hem de vigilar-nos  el colesterol  hi ha dues  coses  que  han desaparegut  (gairebé)  de  la nostra  nevera:  la  mantega i  la crema  de llet.    I  he subsituit  la mantega  per  oli  i  no hi he  posat crema  de llet.  Tot  i així  ha quedat boníssima.

40  minuts  de  preparació  i cocció.

Ingredients  per  4  persones:

• 200  g de gambes llagostineres
• 1 porro
• 100 g de ceba
• 1 pastanaga
• 1/4 de cap de rap  
• 1 cap de lluç
• 1 cullerada  d’extracte  de tomàquet
• 60 g de farina
• 3 fulles  de llaurer
• oli i sal
• 1  litre  i mig  d’aigua.

Preparació:

1. Poseu  l’oli  en una  olla i  fregiu la ceba  i el porro  picats.
2. Quan hagin agafat color, afegiu-hi la pastanaga picada i amb l’olla tapada  deixeu-ho coure  a foc  lent  durant  12  minuts.
3. Després hi afegiu  els caps de les gambes i els caps del peix.També  hi poseu  el tomàquet i la farina.
4. Ho deixem  coure 5  minuts.
5. Després  hi afegim l’aigua  i el  llaurer i ho deixem coure 20 minuts  més.
6. Mentre  bull  el brou  peleu  les  gambes.
7. Passeu la  sopa  pel xino.
8. Poseu altre  cop al foc  el brou  i les gambes a trossos,  deixant-ho  al foc  només  un momentet  que s’escalfin.

I Bon Profit!

Trufes d'en Ferran Adrià molt bones!

Les trufes gelades que feia eren boníssimes però aquestes del llibre de la "Comida de la familia" d'en Ferran Adrià, a més de ser bones, són molt fàcils de fer i en aquestes èpoques segur que més d'un ho agrairà. Us el recomano
                                           
Ingredients (per a 20 pers)       Surten 75 trufes de 16g/unitat amb 500g de nata i 500 de xocolata

• 400 ml de nata líquida 35% M.G.                                     500 ml de nata
• 35 g mantega                                                                      44g   de mantega
• 400 g de xocolata (a mi m'agrada del 70%)                       500g   de xocolata 70%
• 18 ml de conyac (a mi m'agrada del bo)                               30g  de conyac
• 50 g de cacau en pols  (a mi m'agrada pur sense sucre)       o fideus de xocolata

Com es fan:

1. Es posa a bullir la nata i amb aquesta s'escalda la xocolata picada. Es deixa reposar 3 minuts perquè la xocolata es desfaci.
2. Es barreja tot fins que quedi ben fi.
3. Ara és el moment d'afegir la mantega i el conyac i es remena fins que quedi homogeni.
4. Es posa en un bol o taper i es tapa amb film transparent "a pell"  que vol dir, que toqui el plàstic la xocolata. Es deixa refredar.
5. Un cop refredada i hagi agafat cos la xocolata es formen boles irregulars d'uns 15 g.
6. Es passen una a una pel cacau en pols. 
7. Es serveixen a temperatura ambient.

Es pot afegir Nutella o una pasta de xocolata i avellana a la trufa.

Si es vol, es pot substituir el conyac per un altre tipus d'aiguardent o licor.
Es poden arrebossar amb fideus de xocolata.