Melmelada de mandarina de la mare

Aquesta melmelada és original i té un sabor intens però suau. Com que costa trobar-la al mercat és un bon obsequi per fer als amics.

 Ingredients:

• 1 kg de grills de mandarines pelades
• 100 g de pell de mandarines
• 1 kg de sucre

Preparació:

1. Es pelen les mandarines traient els dos casquets polars  de manera que ens quedin uns rectangles d’uns 2 cm d’ample aproximadament. Es repelen bé les mandarines de les pells blanques que tenen pel mig i pels costats.
2. Es tallen els grills de mandarines per la meitat amb  tisores. Aneu amb compte  que no us caigui cap pinyol.
3. Els rectangles de pell de mandarina es tallen a  tiretes ben fines amb les tisores. En un cassó amb aigua es posen a bullir 100 g de pells tallades durant 5 ó 10 minuts. Es colen i es reserven.
4. En una olla es posen els grills (1 kg) tallats per la meitat i el  sucre (1 kg) i es deixa reposar unes 2 hores perquè deixin anar tot el seu suc.
5. Un cop macerat es posa a coure la barreja de sucre i mandarines un quart d’hora sense deixar de remenar de tant en tant.
6. Aquesta barreja es tritura  amb el minipimer fins que quedi al vostre gust de fi. És una bona mida ni molt ni poc triturat.
7. Ara és el moment d’afegir-hi les pells que teníem reservades i es torna a coure i es va vigilant  sense deixar de remenar  de tant en tant fins que tingui la densitat adequada, uns 20 ó 25 minuts aproximadament. Podeu fer una prova de densitat de la confitura abans de treure-la del foc. Es posa una culleradeta al centre d’un plat fred, s’inclina el plat i es comprova la textura observant com cau la llàgrima de confitura. Quan la densitat us agradi s’apaga el foc i s’omplen fins a dalt de tot els pots nets i escaldats amb tapa twistoff (les típiques de les confitures) amb la melmelada. Es tapen i es giren cap per avall perquè es faci el buit.

 Suggeriments:

Pels que us agrada tastar coses noves i diferents us recomano que farciu el sacher amb aquesta melmelada, sense posar-ne massa quantitat de manera que no predomini sobre la xocolata i ja veureu que els dos, la xocolata i la mandarina, fan molt bona parella.

Poseu formatge de cabra a sobre d’unes torradetes ben primes fetes a casa amb el pa del dia anterior i escampeu una mica d’aquesta melmelada per sobre. Acompanyeu-lo amb té o cafè.

I Bon Profit!

Melmelada de móra de la mare

Ara, a la fi de l’estiu, és l’època on les mores estan al seu punt dolç. Cal sortir a l’hora de la fresca, millor al mati, posar-se pantaló llarg i una camisa de màniga llarga, un cistell, un bon bastó, unes tisores del tipus podadores, un barret, un repelent de mosquit molt millor i molta il·lusió i ganes de fer una bona melmedada.

Al arribar a casa, s’agafa tota la collita de mores, agafeu alguna vermella per donar una mica d'acidesa, tal qual les hem collit. És possible que les mores tinguin alguna cueta o alguna fulleta, no les traiem, i es col·loquen en un colador i es netegen de la pols del camí a sota de raig d’aigua. Un cop ben escorregudes les mores es posen en una olla alta i es deixen bullir fins que siguin toves.  Fora del foc es pasen pel passapurés amb el disc de forat petit perquè no hi passi cap llavoreta i es pesa el puré de mores resultant.

Es calcula uns 800 grams de sucre per cada quilo de puré de móres i es posen els dos ingredients junts a bullir durant el temps necessari (uns 25-30 minuts aprox) perquè quedi el punt de melmelada. Sabrem que ja és al punt, posant-ne una culleradeta en un platet fred. Si passem el dit i separem la melmelada i no es torna a juntar vol dir que ja és al punt.

Ara només ens queda tenir preparats els pots nets i escaldats, omplir-los fins a dalt de tot, tapar-los amb una bona tapa que tanqui ben hermètic (tipus twistoff) i girar-los cap per avall perquè es faci el buit. S’etiqueten i ja són llestos per desar-los al rebost o per fer un obsequi que mai s’oblidarà.

Us recomano que us la mengeu amb unes torradetes acabades de fer per esmorzar un diumenge amb bona companyia, o bé amb unes torradetes amb formatge de cabra o del que us agradi.

És molt bona i té un gust que em recordarà sempre a la meva mare.

Ingredients:

•  1 kg de puré de móres
• 800 grams de sucre

I Bon Profit!

Fricandó amb moixarnons

Aquesta recepta és de la meva mare. La fèia molt quan èrem petits. Avui dia parlar de fricandó és com parlar d'una joia antiga. La veritat és que jo l'he anat fent sovint perquè me'l demanen a casa. El pots deixar fet el dia abans. Fins i tot és molt millor. I si l'acompanyes amb arròs blanc i una amanida és un bon plat únic.

És bo guardar una mica d'aigua de l'arròs bullit per si cal afegir-la l'endemà a la cassola. El fet de afegir-li també l'aigua de remullar els moixarnons li dóna un valor afegit. Marca la diferència!

Recomano fer molta quantitat i congelar una part per un altre dia.
Ingredients:

• 1 kg de vedella (llata, o jarret o conill de vedella) tallat a filets fins.
• 2 cebes grans picada ben fina.
• 3 cullerades grans de tomàquet fregit.
• farina suficient per enfarinar la carn.
• 2 potets de moixarnons o cama-secs o carreretes... uns 30 g 
• vi blanc sec, una copa.
• xerès sec, una copa.
• brou de pollastre o aigua per acabar de cobrir la carn i l'aigua dels moixarnons.

Com es fa:

1. Es posen els moixarnons en remull en aigua tèbia. Reserveu l'aigua.
2. Es repoleix la carn de tots els greixos, es salpebre, s'enfarina, es fregeix i es reserva.
3. En el mateix oli es dauren les cebes ben picades, s'hi afegeixen els moixarnons se'ls hi dóna un parell de voltes i a continuació s'hi afegeix el tomàquet fregit, la carn i el vi blanc i el xerès es dóna un parell de voltes més i es cobreix amb el caldo o aigua i l'aigua de remullar els bolets i es deixa coure durant una mitja hora a una hora fent xup-xup amb el foc ben baix. I ja està per sucar-hi pa! Bon profit!

Millor fer-ho el dia abans, queda més gustòs. Recorda que si queda molt espès s'hi afegeix aigua de fer bullir l'arròs.

ROAST-BEEF

Aquesta recepta ha estat un clàssic de la meva mare. És un dels plats que apareix a la taula de Nadal cada any. Agrada a tothom   perquè el secret es tallar-lo ben prim amb una màquina de tallar embotit o un bon ganivet ben esmolat. La salsa ben calenta per sobre és el toc que li acaba de donar tota la gràcia i el converteix en un plat de festa. A més a més es pot fer per avançat i fins hi tot congelar-lo ja acabat. La salsa no cal congelar-la.

Important per dinars de festa: 

• Tenir tot el menjar fet amb antelació. Només que calgui escalfar-lo.
• No haver-se d'aixecar massa de taula.
• Posar a taula la safata o sopera i que es vagin servint...

Ingredients:

• "lomo de ternera" 1,300 kg aprox (mitjana) (Guissona força bé de preu i molt bona!) (també es pot fer amb tall rodó de la cuixa o amb culata). El bou és molt bo per fer aquest plat.
• 1 vas de conyac
• 1 vas de xerès sec
• alls 1 cabeça
• sal, pebre i oli

Com es fa:

1. Es treuen totes les pells i greixos. (Una puntilla de ganivet va molt bé).
2. Es frega la carn amb els alls i es deixen enganxats a la carn, es posa força pebre de molinet millor, es posa oli per sobre i es deixa macerar amb el conyac i el xerès un parell d'hores a la nevera.
3. En una cassola de la mida de la carn molt escalfada prèviament es marca (i cou) la carn durant un total de 12'-15'minuts. Jo faig 4 minuts per cada costat i 2 minuts per cada costat lateral total 12 minuts.
4. Retirar-la i fora del foc salar generosament la carn per tots els costats. 
5. És important deixar reposar la carn. Jo la deixo tapada amb paper alumini i s'acaba de coure amb l'escalfor residual. Després la fico a la nevera. Fins a l'hora de tallar-la.
6. Amb la màquina de tallar embotits tallar-la fina (o al gust). O amb un ganivet que talli bé. El tapo amb film transparent fins a l'hora de menjar-la perquè no es ressequi.
7. Es serveix a temperatura ambient amb la salsa ben calenta.

Salsa:

1. A la mateixa cassola de la carn, per aprofitar la mica de sabor que ha deixat aquesta al coure's, afegim sal i a sobre tots els retalls de carn, pells i greixos que hem fet al repolir-la. El foc ha de ser fort i es deixa daurar. Ara podem afegir una mica d'oli donar un parell de voltes i afegir amb compte tot el suc de la maceració, amb alls i tot.
2. Ho deixem evaporar i reduir fins que marxi el gust de l'alcohol però vigilant de no quedar-nos sense salsa.
3. Queda una salsa molt concentrada molt bona per posar-la per sobre de la carn. Cadascú se la serveix.

Nota:

La gràcia d'aquesta carn és que queda cuita al teu gust sense embrutar ni esquitxar gens la cuina ja que no hem posat oli a la cassola. I el gust és el mateix o fins i tot més bo. 

A mi m'agrada acompanyar-la amb cebetes caramelitzades, puré de patates natural, o puré de castanyes, o de pomes o melmelada de albergínia. I una bona amanida.

 Bon profit!

Bacallà amb panses i pinyons com el feia la mare

 Ingredients:

• 8 trossos de bacallà ben dessalat (jo  faig  servir  el bacallà  dessalat  i congelat  que surt  boníssim  i al punt  de sal)
• 1 ceba
• 3 tomàquets
• 4 ous
• 100 g de panses
• 100 o 150 g de pinyons  (depèn de si  us agrada que n'hi hagin molts)
• mig  vas de vi blanc

Primer de tot  fregiu  el bacallà  enfarinat  i  el reserveu  a la cassola on després   hi anireu afegint  totes les  coses.

Poseu  dos  ous  a bullir  perquè  es  facin durs. (10 minuts)

Amb  el mateix  oli de  fregir  el bacallà  sofregiu  la ceba  ben trinxada  i després  hi afegiu els  tomàquets  triturats.

Quan  el tomàquet  ja  està  cuit,  hi tireu  les panses  i els pinyons.

Hi afegiu  el  vi  i  un altre  mig  vas  d'aigua.

Hi tireu els ous  durs,  partits  pel mig.

Feu  dues  truites  amb  els dos  ous  que queden i les partiu pel mig  i les  afegiu també al mateix  suc.

Ho deixeu bullir  una mica (5-10 minuts) sense  el bacallà.

Finalment  ho aboqueu tot  a la cassola  on heu guardat  el bacallà  i ho deixeu  bullir  uns  poquets  minuts  més  (5 minuts).

Normalment  el  suc  ja queda  prou espès,  però  si  quedés  massa  claret,  podeu  fregir  una llesca  de pa   en  oli  ben fregideta  i triturar-la    ben fina  per espessir  la salsa.

Maduixes amb vinagre

Si, si, maduixes amb vinagre!

Quin vinagre? tot s’hi val!  jo he posat el Louit vinagre de vi al estragon que era el que tenia, però imagino que ara amb tants vinagre com hi ha es poden anar fent experiments.

Sempre trobava estrany quan la meva mare preparava les maduixes unes hores abans de dinar i els hi posava vinagre després d’haver-les espolvorejades amb sucre.  I la veritat és que no té res d’estrany ja que la finalitat és buscar un àcid (podria ser també llimona) que faci reaccionar als sucs de la fruita amb el sucre. El resultat és espectacular i així de senzill:

Es posen totes les maduixes -amb fulles i tot per no aigualir-les- que es vulguin preparar en un colador i es renten a raig d’aigua. Es treuen les fulletes i es parteixen en quatre. Es col·loquen en un bol i es posa sucre al gust. S’amaneixen amb unes gotes de vinagre (no cal passar-se) com si fos una amanida. I es deixa reposar un temps (unes dues hores més o menys) perquè treguin tots els sucs i es barregin els gustos. 

Compte! que amb el pas del temps ja veureu que es van estovan massa. També dependrà de la qualitat de les maduixes. Ara, el més de maig, és el millor temps.

Croquetes de pollastre excel•lents

Aquestes croquetes són les que fèia la meva mare, són molt especials i boníssimes! De tant bones que eren, recordo que quan erem petits, desaparexien abans de fregir-les. Les amagaven perquè poguéssin arribar a l'hora de dinar.  Jo crec que els néts i els besnéts recordaran a la seva àvia també, per les seves super croquetes que no faltaven mai a les festes familiars.

Ingredients:

• 2 pits de pollastre (o pits de gallina)
• 1 ceba gran i tallada a trossos
• 10 cullerades soperes de farina
• 1 litre de llet
• sal
• 50 g de mantega
• 100 g de pernil salat del país

Preparació:

1. Es dauren els pits de pollastre juntament amb la ceba. Es va remenant fins que quedi ben confitat.
2. Es pica tot amb la picadora 1,2,3. Cal vigilar que no quedi massa triturat.
3. En un cassó es posa la mantega i quan ja és líquida s’hi afegeix la farina i es donen unes quantes voltes. No s’ha de daurar.
4. Ara és el moment d’afergir-hi la llet freda i ja no es deixa de remenar amb el batedor de barilles manual.
5. Quan ja és cuit s’hi afegeix la carn picada amb la ceba. Es va remenant perquè no s’agafi al fons de la cassola fins que la pasta agafi consistència. Exploten com uns cràters. I fan plof! plof! Es deixa coure una mica més vigilant que no s’enganxi ni es cremi i es deixa refredar.
6. Un cop fred es fica a la nevera. Va molt millor per moldejar les croquetes.
7. Es dóna la forma de croquetes amb dues culleretes de cafè amb llet, es passen per ou i després per farina de galeta o pa ratllat i es fregeixen amb oli ben calent.

Suggeriments:

Amb aquesta pasta es poden omplir petxines que acabarem cobertes de formatge ratllat, una mica de mantega i gratinades al forn.

Per donar la forma de croquetes va bé fer xurros i tallar-los a trossos, tots de la mateixa mida o agafar una cullereta medidora.

Va molt bé acompanyar-les amb una bona amanida.