Cigrons i bledes

Ingredients:

600 grams de bledes tallades i netes.
400 grams de cigrons cuits
1 ceba
3-4 grans d'all
1 culleradeta de pebre vermell no picant
Oli, sal i si us agrada pebre

(Opcionalment s'hi pot afegir 50 grams de salsitxa crua o bé botifarra negra o bé pernil o bé cansalada)


Preparació:

1-  Es fa sogregir en bastant oli la ceba i una mica més tard s'hi afegeix l'all
2-  Si hi voleu afegir alguna cosa de carn opcionalment, la poseu en aquest sofregit.
3-  Barregeu el pebre vermell en aquest oli que agafi color
4-  Hi tireu les bledes crues i aneu remenant bé fins que s'estovin
5.- Hi afegiu un rajolinet d'aigua i un de vi, poqueta, perquè no quedi ressec.
6.- Ho deixeu coure 10 minuts, que bulli a foc baixet, i després hi afegiu la sal
7.- Hi afegiu els cigrons cuits i ho deixeu bullir 5 minuts més

Cols de Brussel·les amb olla de pressió

Ingredients:  (per a 4 persones)

1 quilo de cols de Brussel·les

2 patates grosses

4 grans d'all

1 ceba

100 grams de butifarra 

(altres cops també ho he fet amb butifarra negra i aquesta s'hi ha d'afegir més tard, perquè es desfà molt)

oli, sal

mig gotet d'aigua i un raig de vi blanc

Preparació:

1.- Peleu i netegeu les cols 

2.- Peleu i talleu les patates a daus més o menys de la mateixa mida que les cols

3.- Talleu la butifarra a trossets petits i piqueu l'all i la ceba 

4.- Feu sofregir amb oli i sal, tot junt la butifarra l'all i la ceba, fins que estigui tot una mica rosset

5.- Tireu les cols i les patates al sofregit i ho remeneu una mica que quedi ben barrejat.

6.- Afegiu l'aigua i el vi, tapeu l'olla i deixeu que cogui 15 minuts.

7.- Corregiu de sal si fa falta.

Arròs de seitons i carxofes

Un arrosset, molt senzill de fer, pero que queda molt gustós i molt bo. Per variar una mica.

Ingredients per a 4  persones:

• 4 grans d'alls
• 1 ceba 
• mig quilo de seitons
• 4 carxofes
• 2 tomàquests madurs (o tomàquet de llauna)
• un polset de pebre vermell dolç
• 12 cullerades grosses ben plenes d'arròs (tres per cap)
• aigua o brou que vagi bullint
• 2 o 3 fulles de llorer
• Oli  i sal

Elaboració:

• Primer de tot netegeu els seitons i els traieu l'espina i els deixeu a filets
• Peleu i talleu els cors de les carxofes a trossets petits
• Piqueu els alls i la ceba.
• Poseu oli en una paella o cassola i hi poseu les carxofes tallades
• Quan estiguin mig cuites, hi afegiu l'all i la ceba picats i ho deixeu sofregir tot junt.
• Després hi afegiu el tomàquet i el pebre vermell i el llorer
• A continuació hi afegiu uns quants seitons, més o menys la meitat, perquè aquests donen gust, però es trenquen molt. L'altra meitat l'afegirem al final perquè quedin alguns trossos més sencers.
• Després d'un minutet, ja podeu tirar-hi l'arrós i el remeneu bé amb el sofregit.
• Quan està ben barrejat hi tireu aigua bullint que el cobreixi i poseu el comptador de minuts perquè us avisi en 15 minuts (segons quines classes d'arròs, 20 minuts)
• Saleu i pebreu i si us agrada alguna espècia o herba aromàtica més també li podeu posar.
• Aneu afegint aigua, quan faci falta, vigilant que no es quedi mai sense. 
• Quan faltin 5 minuts afegiu la resta de seitons posats a sobre de l'arròs.
• Quan toqui l'alarma de l'avisador, ja estarà a punt de servir.

Patates amb fredolics

L'Helena Bonals, em demana de publicar en nom seu aquesta recepta de tardor, amb patates i fredolics.

Els fredolics ja no tindran fred dins d'aquesta recepta i nosaltres tampoc. L'haurem de provar.

Gràcies, Helena!

És una recepta del llibre EL SECRET MÉS BEN GUARDAT, 

un llibre sobre la cuina dels bolets, de Miquel Màrquez.

PATATA AMB FREDOLICS

Dificultat: baixa

Temps d’elaboració:  1 hora o 1 hora i 15 minuts

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1.200g de patates

200g de fredolics

100g de greixons

un polsim d’all

un polsim de julivert

sal

pebre

oli d’oliva

PREPARACIÓ DELS INGREDIENTS

Poseu les patates sense pelar en aigua freda al foc i feu-les bullir uns 20 o 25 minuts. Procureu que les patates siguin totes d’una mida semblant, ja que així no en quedaran unes de més cuites i altres de crues. Un cop cuites, escorreu-les, peleu-les i xafeu-les fins que quedin ben llises. Netegeu els fredolics amb un bon raig d’aigua: poseu-los sota l’aixeta, traieu-los de seguida i eixugueu-los bé.

PREPARACIÓ DEL PLAT

Sofregiu els fredolics amb els greixons  -no cal que hi poseu oli, en tot cas, amb un ditet ja n’hi ha prou. Afegiu-hi les patates i salpebreu-ho. Deixeu-ho acabar de fregir fins que la barreja estigui ben cuita.

PRESENTACIÓ

Repartiu les racions de patata amb fredolics entre els plats. Podeu acompanyar-les amb una torradeta molt fina i una mica de col a la vinagreta. Per fer-la, escaldeu 400g de col –submergiu-la uns minuts en aigua bullent. A part, barregeu vinagre, oli d’oliva, sal i pebre, i bateu-ho lleugerament. Tot seguit, banyeu la col en aquesta emulsió. Aquesta preparació es pot tenir feta amb anterioritat a preparar el plat, fins i tot unes 24 hores abans, sempre que ens moderem amb la quantitat de vinagre que hi posem.

ALTRES BOLETS

Aquesta recepta està pensada especialment per al fredolic; difícilment hi lligaria un altre bolet, ja que no aconseguiria la mateixa textura. Per tant, no hi ha alternativa all fredolic.

NO OBLIDEU QUE...

Els greixons aporten un toc de greix a a recepta. Si no se’n tenen, o no se’n volen utilitzar, es pot fer servir una mica de llard de caldera.

(Nosaltres hem fet servir cansalada virada seca)

MARIDATGE

Per les característiques de la patata i el fredolic, hi marida bé un vi negre jove del Penedès.

Pop a la gallega

És un plat molt fàcil sobretot si compreu el pop ja cuit i trossejat a la Sirena. Escolliu els trossos més grandets i rodons de pop que tenen  a granel,  unes bones patates (blanques i llises) i un bon oli.

Ingredients:

• pop cuit a rodanxes de la Sirena, la quantitat que us penseu menjar.
• patates, 1 per persona o la que us penseu menjar.
• pebre vermell dolç i una mica de picant al gust
• oli bo
• sal

Com es fa:

1. Descongeleu el pop a sobre d'una reixeta perquè l'aigua caigui a sota.
2. Bulliu uns 20 minuts les patates amb pell (es posen amb l'aigua freda)

Presentació: 

Servireu els plats individualment.

Al fons dels plats poseu rodanxes de patata i les amaniu amb sal, oli i pebres.

A sobre dels discs de patata col·loqueu les rodanxes de pop i torneu-les a amanir una miqueta més amb l'oli i els pebres (sal no cal perquè el pop ja en té).

Al moment d'anar a taula esfalfeu-lo 5 segons, només perquè perdi el fred perquè sinó correu els risc de que el pop quedi gomòs.

També es pot comprar un pop sencer  al Makro i després de descongelar-lo, en una olla gran de la mida del pop, i quan comenci a bullir l'aigua, el submergiu tres vegades i el deixeu coure una mitja hora o el que calgui juntament amb unes patates amb pell a dins de la mateixa olla. La meva amiga gallega em diu que ella posa un tap de suro però jo no li vaig fer cas :-) i també va sortir molt. A més a més el caldo de bullir-lo és molt bo per fer arrossos, sopes.... 

Al Makro o ferreteries també tenen plats de fusta típiques del pop a la gallega, però no cal :-)

I Bon Profit!

Crema de pastanaga de la Júlia

Aquesta crema de pastanaga té un gust diferents de la que jo faig. Suposo que és perquè enlloc de tenir ceba i porro hi ha  nap i l'api. És molt gustosa, sedosa. A partir d'ara la faré així! I és molt fàcil de fer!

Quan fa fred per sopar bé molt de gust i en companyia dels amics encara és més bona. 

 Ingredients:

• 1 quilo de pastanagues
• ¾  de quilo de patates
• 1 nab
• 2 branquetes tendres d’api
• Mantega, sal

Com es fa:

1. En una olla feu bullir la pastanaga pelada i tallada, l’api i el nap uns deu minuts.
2. A continuació hi afegiu les patates. 
3. Quan considereu que és cuit  ho traieu del foc. 
4. Separeu l’exès de “caldo” que ja afegireu si cal al final.
5. Passe-ho pel Pimer i hi afegiu la mantega.
6. A l’hora de servir s'hi pot tirar un rajolí de salsa de soja.

I Bon Profit!

Fideuà de la Carme H

He trobat aquesta recepta manuscrita de la Carme H. i em fa gràcia posar-la així, tal qual me la va donar. Jo he afegit una mica de calamar perquè el tenia a mà i uns alls sencers que m'agraden molt però res més.

I Bon Profit!

Barquetes d’endívies i salmó de la Maria Rosa

Barquetes  d’endívies  i salmó:

La  Maria Rosa  de Camprodon les  va  fer un dia  per dinar. A  mi em van encantar.   No  li  vaig  demanar  la  recepta,  però  de  memòria les  he  fet  tal  com les  recordava…  potser  ella  podrà  explicar  millor  com les  fa.  La  meva  versió  és  aquesta.  Les he repetit  unes  quantes  vegades  amb  força  èxit  i per  això  us  les  ofereixo  avui,  que  encara  queda  molt  estiu  per  anar provant  amanides!

Ingredients:

•  2-3 endívies
• 1 tomàquet  per amanir
• 1 ceba  tendra
• olives  farcides
• 150 g  de salmó fumat
• 1  ou dur

Preparació:

1.  Desfulleu  les  endívies  i  poseu-les  en una  safata,  una  al costat  de l’altra fent  barqueta  per  a  poder-les  farcir.  S’acostumen  a menjar  de 5 a 6  fulles  per  persona, si són de mida  normal.
2. Talleu i aneu tirant dins d'un bol gran: el tomàquet,  la  ceba  tendra  (molt  i molt  petita),  les  olives,  l'ou dur   i el salmó  fumat   a trossets  ben  ben  petits  i barregeu  bé  tots  els trossets. Ho amaniu-ho  tot  amb una mica de sal i  d’oli.  Barregeu  bé,  tota l'amanida.
3. Ompliu  les  fulles  d’endívia  d’aquesta  barreja.
4. Poden  fer-se  variacions  sobre  el tema:  fer-les  amb  tonyina en comptes  de salmò,  posar-hi   més ou dur,  pebrot  vermell ben  petitó…  o  el  que la  vostra  imaginació  us  digui.
5. El cor  de l'endivia, o sigui les  fulles  més petites  que ja no es poden omplir  es parteix  per  la meitat  i es  serveix  també  al mateix  plat  amb oli i sal. O una  mica  de roquefort per  sobre.

 Queden  boniques  i  boníssimes.

Arròs de ceps i sèpia de la Carme H

Aquest arròs de la Carme H és molt bo i força fàcil!

Ingredients.

• sèpia
• ceps congelats (o secs o frescos)
• arròs
• brou de carn o de pollastre o el que us agradi (pot ser comprat)
• pols de ceps, si en teniu
• all
• oli
• sal 

Com es fa:

1. Fregiu uns alls a la cassola.
2. Saltegeu la sèpia. 
3. Afegiu-hi els ceps i saltegeu-los.
4. Afegiu-hi l'arròs i enrossiu-lo. 
5. Just al moment d'anar a dinar aboqueu el brou amb la pols de ceps bullint a la cassola i deixeu-lo coure 15 minuts. Apagueu el foc i el deixeu reposar 5 minuts.

I Bon Profit!

Carxofes del Prat de la Laia , les millors!

Carxofes del Prat acabades de collir. Diferents maneres de cuinar-les.

                           

Les carxofes és millor pelar-les amb uns guants de silicona si no voleu que uns quedin les mans ben negres. Les carxofes més bones són les més fermes, amb les fulles ben apretades, sense taques i que pesin. Les de la foto són les dels horts de la Laia. Aprofito per dir que el millor secret d’una bona cuina és tenir uns bons productes. No he menjat mai unes carxofes tan bones com aquestes! boníssimes!

Què s’aprofita de la carxofa? Primer es pela bé la tija que també és molt bona. Després amb un ganivet que talli bé es pelen les fulles començant per la part més ample com si fos una taronja. Finalment es tallen les puntes de manera que només ens quedin els cors. I es posen a dins d’un bol que tindrem preparat amb aigua i unes fulles de julivert, molt millor que llimona, perquè no es tornin negres. A diferència de la llimona, el julivert no li dóna cap gust a la carxofa i això és el que volem, només gust de carxofa.

Com es conserven? Es bullen les carxofes amb aigua, sal i julivert durant un parell de minuts i es posen a escorrer a sobre d’un drap de cuina cap per avall. Un cop escorregudes es guarden en bosses de plàstic al congelador. També es poden guardar en pots de vidre amb l’aigua de bullir-les com si fossin melmelades.

SALTEJADES, LES MILLORS!

Es pelen i es tallen els cors a a quarts i es pasen per la paella amb una mica d’oli fins que agafin una mica de color. Es posa sal, si és sal Maldon millor,  i ja es poden servir. També són molt bones amb trossets de pernil ibèric saltejat i escampat per sobre. Ah, els ous aquests de la fotografia també són ous del Prat.

AL FORN O A LA BRASSA

Si tens la sort de tenir una bona llar de foc (eh, Noemí!) millor, peró sinó també es poden ficar al forn a 180º durant uns 20 ó 30 minuts. Es tallen les tiges i amb el puny tancat se’ls hi dona uns cops a la base contra el marbre de manera que les fulles del centre de la carxofa queden ben obertes. Es posa sal, pebre i oli i al forn fins que siguin ben tendres. 

BULLIDES I AMB CREMA

Un cop bullits els cors de les carxofes com hem explicat, es trituren amb el pimer i després es passen pel passapurés ben fi. Es serveix amb unes tires de pernil ibèric saltejat i unes chips de carxofes que es fan fregint els cors de carxofes tallats a làmines super primes amb una mandolina. Està boníssim!

RECOMANO que us mireu el video del programa del Club de TV3http://www.tv3.cat/videos/204019http://www.tv3.cat/videos/204019

que surt el Nando Juvany explicant tot això molt millor. 

xips de carxofa

Crema de carxofa

Carxofes amb pèsols

Ingredients:

• 6 carxofes
• 500 grams  de pèsols congelats
• 1  ceba
• 2 o 3 grans d’all
• Pernil  esmicolat

Preparació:

1. Es  fa un sofegit  de la ceba  i l’all ben trinxats,  en una paella o cassola.  
2. Quan  està  una mica ros,  però no massa,  s’hi tiren les  carxofes  pelades i  tallades  a trossets.
3. I  seguidament els pèsols.  
4. Ho remenem  una mica  per   perquè  agafi  el gust  del  sofregit. 
5. Hi afegim  sal  i un gotet petit  d’aigua i  mig de  vi.  
6. Es  tapa  i es  deixa  bullir  fins  que les  verdures  estiguin  cuites,  aproximadament  15-20 minuts. Amb  l’olla  de  pressió  serien  6 o 8  minuts.
7. Al final  s’hi  tira  una mica  de pernil  si es vol, i s’hi deixa  un parell de minuts més. Sense el pernil  també  queda  molt bo.

Faves a la catalana

Aquest  cap de setmana  hem estat  a la muntanya  amb  uns amics.  Varem menjar  en un restaurant  de  La Roca (a la vall de Camprodon),   Can Pei,  unes  favetes  amb pernil boníssimes.  Va  venir  a tomb,  tot  parlant de les faves,  si  sabíem com fer les  faves  a la  catalana  i  altres   receptes (a vegades  oblidades per les noves  generacions)  de les  mares i les  àvies.   Parlant  de receptes vaig  comentar-los-hi  això  del nostre  flamant  i  recent  estrenat  blog,  tot  avisant-los  que encara  no el tenim gaire  ple,  més  que res  perquè  és  necessita  temps  i  les  anem  afegint  de mica  en mica.

Em  van  fer dues peticions  de  receptes tradicionals:  com  es  fan  les  faves  a la catalana  i  com  es  fa la  crema.  Receptes  totes dues  prou  conegudes,  però  en  honor  de l’August  que  me  les  ha demanades,  començaré  a explicar  les  faves a la catalana  tal com les  feia  la meva mare  i com les  faig  jo,  que és  gairebé igual…  però  una mica  modernitzadet…  per  allò  de la rapidesa.

 

Ingredients:

• 1  manat  de  cebes  tendres     (si no és  l’època, jo  ho faig  amb  cebes  normals)
• 1 manat d’alls tendres  (també  a vegades  ho faig  amb  alls  secs)
• cansalada viada
• botifarra negra  de la més  ampla
• una mica de menta
• 3/4  de quilo  o un quilo  de faves tendres   per persona (el pes abans  de pelar-les)   o en la   meva versió  moderna   200 -  250  grams  de faves  congelades per persona,  que no siguin  de mida  gaire  grossa.

Preparació:

1. Primer  de tot  i amb  molt de temps  d’anticipació  s’han  de pelar  les  faves  si  feu la versió  tradicional.
2. Es  trinxen  els alls  i les  cebes  tendres  tot  barrejat  i es posen  amb  oli  per  sofregir-ho  una mica,  però  no gaire.  La  meva  mare  deia  “Només  una mica  escaldufat”  que  s’estovi  i  es cogui però  sense  enrossir-se  gens.  S’hi posa una petita  part  de la cansalada  tallada a trossets.
3. S’hi  tiren  les  faves,  una  mica  de sal  i  la  menta  i   es  deixen  bullir  sense  aigua  posant-hi  un plat  ple d’aigua  com a tapa  de l’olla  o cassola.  Amb  el foc  molt  baixet  fins  que les  faves  estan  toves  i cuites.  La  versió moderna  és  que  i  tiro  la sal,  la menta  i  mig  gotet  d’aigua i mig de vi blanc  i  les  faig  bullir  amb  l’olla  de pressió.  També  amb  foc  baixet.
4. Quan  les faves  ja estan cuites  i toves,   a  part  es  fregeixen en un  paella  amb  oli  la  resta  de la cansalada  viada  i les  rodanxes  (gruixudes)  de botifarra negra.  I  quan les  faves  ja  són  a la plàtera  de  servir  hi tirem  per sobre  la  cansalada i la botifarra negra  amb  el seu suc.

Crema d’espàrrecs

Bona  nit,  són  les  20:20  del  vespre  i estic  fent  el sopar.  Avui he arribat  a les vuit en punt  a casa,  és una gran sort,  ja  que cada dia arribo  cap a les nou.  Avui  pensava  fer  la típica  crema  de verdures  que faig  sovint.  Però  tenia  un manat  d’espàrrecs  i  he  decidit  fer  crema d’espàrrecs.  M’he  assessorat  amb  unes  quantes  receptes    diverses   buscant  el  que m’agradava  de cadascuna … he  anat  inventant  la que  ara  està  bullint  sobre  els fogons.  He  començat  a mirar  receptes  a les  vuit  en punt  i  a les vuit  i deu  ja  estava  pelant  les  verdures.  A  veure  a quina  hora  estarà  feta  i us  en podré  dir  el temps.

Crema d’espàrrecs  verds i blancs.   (fàcil)  I  es  triga  uns 45 minuts

Ingredients:

• un manat  d’espàrrecs  verds
• una llauna d’espàrrecs  blancs
• una ceba  grossa
• una patata  grossa
• 100 g de formatge fresc  tipus  Burgos
• 3 llagostinets  per  persona
• 2-3  grans  d’alls

Preparació:

1. S’escapcen  les puntes  d’uns quants  espàrrecs  i es deixen  a part,  per  a posar-les  senceres,  sense  triturar.
2. Es  tallen  la  resta  d’espàrrecs  verds,  la  ceba  i la patata  i es posa  a bullir. Com  que ho he posat  amb una olla normal,   ha  de bullir  uns 20-25 minuts.  Amb  una mica  de sal.
3. Es  fregeixen  en una paella  els grans  d’all  amb  els llagostins i les  puntes  dels  espàrrecs  que hem  guardat.  I es  deixa  refredar  tot  a la  mateixa  paella.
4. Quan  ja  està  cuita la  verdura,  s’hi afegeixen els espàrrecs  blancs i  es  tritura  amb  el formatge  fresc,  i es cola  que  quedi  ben  fina.
5. S’hi  afegeixen  les  puntes  d’espàrrecs i els tres  llagostins  pelats   a cada  plat.  Els alls  no,  que  ja  han  donat  el gustet.  Si us agrada  podeu  posar-hi uns quants  trossets  del mateix  formatge  talladets.

I  ja es pot  tastar.

No  es per  dir-ho,  però  m’ha  quedat  boníssima.  A  tres  quarts  de nou ja estava  feta  i ara  ja  he fet  fins i tot les  fotos  i són les   20:55

Sopa de meló

Avui he anat  a dinar  amb la meva  amiga  Elena.  Hi havia  tres o quatre  primers plats  per  triar  i l’Elena  diu:

- Jo demanaré sopa de meló,  perquè  d’amanides,  de cols  de Bruseles  i d’arròs  jo en faig,  en canvi de sopa de meló,  no.

- Doncs jo la  demanaré  també,  perquè amb la calor  ve de gust,  però  jo si que la faig.

La  sopa de meló  que ens han portat  tenia nata  líquida.  No és  pas  que no fos bona. Ho  era,  però a mi   m’agrada  més  la més  senzilla de totes  que és  la que jo faig  a l’estiu,  quan fa calor,  com ara.

1. Es tritura  un meló,  ben fresquet,  que no sigui molt madur.  (Fer  aquesta  sopa  va  bé  per aprofitar  algun meló  que no és  gaire  dolç i que per  postres  no  ens  ve  gaire  de gust).
2. I  segons  com ens  agradi  d’espès  hi anem afegint  un brou,  d’aquests  de  tetrabric,  del  que ens  agradi  més.  No se n’hi ha de posar  gaire,  que si no queda molt líquid.

Es  serveix  amb encenalls de pernil.   S’ha  de mantenir  fred  i  menjar  fred.

Sopa torrada amb pilotilles o sopa de Roda de l’àvia Mª Carme

La  meva mare  la  feia,  a  vegades  simplement per  un sopar  normal, però  a vegades  fins i tot  quan teníem  algun convidat  que li agradava  la  cuina  tradicional.

El meu ex-cunyat  (que  és  francès  i no l’havia  vista  mai) en deia  Sopa de Roda,  perquè  els meus pares eren de Roda  de Ter.   Li agradava molt  com a tots  nosaltres.  Jo  crec  que aquesta  sopa  és  tradicional  a molts  més  llocs  que a Roda,  però us  explicaré  com la feia  la meva  mare.

Quan  èrem  a Roda  anàvem a buscar el pa  torrat  al forn,  a can Teiona,   que  ja  el tenien  expressament  per  a fer  sopa torrada.  Les  llesques  eren  molt finetes  i torrades  ben igualades  i totalment  cruixents.   Quan  no érem a Roda,  el torravem  a casa,  quedava  diferent,  però  també era  bo.  La  mare  el torrava  al forn,  no pas  a la torradora,  com  el de l’esmorzar.

Ingredients:

• Pa torrat  (llesques  de pa de pagès torrades,  si pot  ser,  i si no  torreu llesques  normals)
• Carn  picada  (250 g  de  vedella i porc)
• Brou  de  coure  la verdura  o algun  altre  brou  que us  agradi.

Preparació:

1. Es  posa una olla  amb   l’aigua d’haver  bullit   la  verdura   al foc  amb  el pa torrat  a dins.  Es  deixa  que vagi  bullint  mentre  preparem  i fregim les pilotilles.
2. Es  barreja   la carn de  les  pilotilles  amb un ou,  sal,  all i julivert  i una mica  de pa ratllat.  Quan  esta  ben barrejat  es  fan unes  pilotilles  petitones,  s’enfarinen  i es  fregeixen  en oli calent,  vigilant  que no es  recremi  l’oli   ni la farina.
3. Es  bat una mica  la sopa,  si ja  fa estona que bull,  amb una batedora  de mà,  per  ajudar  a desfer  els trossos  de pa. 
4. Quan estan rosetes     les  pilotilles es  tiren a  la sopa  amb l’oli  i tot  de  fregir-les.
5. Es  deixa bullir  una mica  més  i ja la podeu  servir,  ben calentona,  però  que no cremi  si pot  ser.

Carme

Macarrons amb tonyina

Ingredients:

• 500 g de macarrons
• 4 o 5 tomàquets madurs
• 3 o 4 grans d’all
• dues llaunes de tonyina petites

Elaboració:

1. Es bullen els macarrons, amb aigua, sal i un raig d’oli.
2. Mentre bullen es fa un sofregit amb els alls i el tomàquet,  primer s’hi tira  l’all, sense  deixar-lo  enrossir  gaire, que es crema de seguida i   molt  de pressa  s’hi tira  el tomàquet,  i ara  sí … que s’ha de deixar  fregir  una mica. 
3. Quan ja està fet s’hi afegeix la tonyina esmicolada.
4. La tonyina  s’ha  de barrejar,  però  no s’ha  de coure.
5. Es barreja  la pasta i la salsa i ja es pot servir.

Podem servir-los  amb  formatge  o sense,  segons  els gustos.

Espaguetis amb anxoves.

Ingredients:

• 500 g d’espaguetis
• 4 o 5 tomàquets madurs
• 1 llauna d’anxoves
• orenga
• sal

Elaboració:

1.  Es fan bullir els espaguetis amb molta aigua i sal i un raget d’oli, els minuts que indiqui el seu paquet, segons el gruix.   
2. Es ratlla  el tomàquet en un bol que pugui anar  al microones s’hi tira  sal,  una miqueta  d’oli i força orenga fins que acabi de coure.   No cal  que estigui  molt molt cuit.   
3. Un cop  tret  del microones s’hi afegeixen les anxoves tallades a trossets petits amb el seu oli, si ens sembla massa oli podem deixar-ne una mica, però dóna gust d’anxoves a tota la salsa. 
4. Quan la pasta ja està, s’escorre i es barreja amb la salsa   i se serveix de seguida. 
5. No  cal tirar-hi formatge ratllat, però si us agrada també hi va bé.

Pasta amb xampinyons

Tirabuixons amb xampinyons:

 Ingredients:

• 500 g de pasta de  tirabuixons o qualsevol altra  que us agradi
• 150 g de xampinyons
• 1 capseta de crema de llet
• formatge ratllat
• 50 g de bacon
• 1 ceba petita   (opcional)

Elaboració:

1. Es posen a bullir els  tirabuixos o espaguettis amb aigua, sal  i un raig d’oli. 
2. Mentre bullen prepararem la salsa:   Se sofregeix la ceba i quan és a mig fregir s’hi afegeixen els xampinyons tallats a làmines fines, quan estan una mica fregits s’hi tira el bacon, es deixa una mica més i s’hi aboca la crema de llet i el formatge ratllat, es barreja tot ben bé, i es deixa que el formatge es desfaci.
3. També queden bons sense ceba i són una mica més ràpids de fer.
4. Es barreja la pasta amb la salsa i ja es pot servir ben calent, perquè aquesta salsa se solidifica quan es refreda i no és tan bona.

Pasta amb sobrassada de Mallorca de na Caterina

Una recepta que jo faig a vegades:

Sobrassada amb pasta. És molt fàcil.

Posar un bocí de sobrassada a la paella i fregir-la. Un cop es comenci a fregir, afegir la pasta (ja bullida, s’entén) i la vas mesclant, com si fos salsa de tomàtiga.

La pasta anirà agafat el coloret de la sobrassada, que quedarà barrejada amb bocins de sobrassada. Un cop encalentit, es poden posar bocins de formatge i (opcional), n’hi ha que hi afegeixen fruits secs. Es pot servir calent o mig fred a l’estiu com si es tractès d’una amanida.

Avís; la sobrassada frita omple molt així que la quantitat de pasta de sobrassada en un plat ja és qüestió de la fam que es tingui! 

Caterina

Gràcies  Caterina

Lasagna de la Carme R.

Ingredients:  (per  a  6 persones)

• Entre  20  i 25 fulls  de  lasagna,   depèn  de la mida de la safata  i  també  de les capes que hi volgueu posar  (es pot  fer servir  la que no cal  bullir,  queda  igual de bona  si  seguiu  les  instruccions  de la capsa)
• 100 grams  de pollastre
• 100 grams de botifarra
• 100 grams  de  carn  de vedella
• 3  o  4  d’aquestes  verdures:   1 ceba, 1 porro,  1  branqueta d’api,  1 tomàquet, 1 carbassó  petit,   1 pastanaga, uns  quants xampinyons. (No cal posar-les  totes,  podem triar-ne  les  que volguem,  jo  a vegades la  faig  amb  molts xampinyons,  com ara  400 g   i menys  verdures,  a vegades hi poso  api  i a  vegades no)
• Un pot  de tomàquet  fregit.
• Formatge  tou  del  que  més  us agradi
• Formatge  ratllat  per  gratinar
• Beixamel  (amb   1 ceba  petita triturada  fregideta  en oli,   4  cullerades grosses de farina  i  un litre de llet  afegida  mica  en mica)

Elaboració:

1. Posem  a  rostir  la carn  amb  les  verdures,  quan esta  una mica  rostidet  afegim  mig  vas   de  vi blanc  i  mig  d’aigua,  la  sal  i  el pebre  i  ho deixem coure  al  menys  mitja  hora.  Quan ja no cremi  ho  triturem  tot junt.
2. Mentre  fem  la beixamel  tenim la pasta  amb  remull si és de  les  que la  capsa  ho recomana.
3. Posem  a  la  safata  una capa  de beixamel.
4. Primera  capa  de fulls  de lasagna.
5. Una capa  de la  salsa  de  carn.
6. Una capa  fineta de  tomàquet  fregit.
7. Segona capa  de  lasagna.
8. Una  capa  de  la salsa  de carn.
9. Una  capa  de beixamel.
10. Tercera  capa  de lasagna.
11. Una capa  del formatge  tou.
12. Una capa  molt  fina de tomàquet.
13. Quarta  capa  de lasagna.
14. Una  capa  de salsa  de carn.
15. Cinquena  capa  de lasagna.
16. Cobrir-ho  tot  amb  la  beixamel  i el formatge ratllat  a sobre.
17. Aquestes  capes es poden  anar  combinant  segons  el gust  de cadascú  o segons  la  quantitat  de  farcits  i salses  que  tenim.  És  important  començar  i acabar  amb  beixamel.   La  beixamel no ha de ser  molt  espessa,  ja que  la  pasta  absorbeix  molta  aigua  en coure  al forn  i aleshores  queda  tot  massa  ressec..
18. Es  posa  al forn  una mitja  horeta.  No  cal  posar  el gratinador  perquè  amb  mitja  hora  al fors  ja  s’enrosseix  suficientment.