La sopa de ceba i les sardines escabetxades

Le soir bleu de Hopper - una proposta de Relats Conjunts

Última participació culinaria als Relats Conjunts...

... continuació ...

El gran xef de cuina Pierrot Gourmand, va deixar sorprès  a tothom en descobrir-se sota la disfressa de pierrot.

-No em negareu que és una disfressa adequada per a mi - va dir amb grans riallades - Pierrot, jo també em dic Pierrot!!!

Madame Juliette estava amoïnada, ara que ja s'havia descobert, qui sap si Monsieur Gourmand tornaria a la seva taula. I ella volia que tornés!!! Era tan ben plantat, tan bon cuiner, tan intel·ligent, tan educat!

- Monsieur Gourmand, com és que sempre que ve, vostè demana el mateix plat?
- És que, vostè cuina molt bé, Madame Juliette, però jo també. La majoria dels plats vostè els fa molt bons, però no pas més que els meus. Ara, li he de precisar que la seva Vichyssoise, "mon amie" és espectacular!
- Ah! Però vostè no ha tastat la meva sopa de ceba!
- No... i ara, a l'hivern, sí que em ve de gust tastar-la! Molt de gust!
- No el deixaré marxar pas sense tastar-la. Esperi's, uns minuts que la poso a gratinar i li porto de seguida!

SOPA DE CEBA

Ingredients:

Oli
4-5 cebes
1 cullerada de farina
1 litre i mig de Brou
Pa una mica sec (una llesca per persona) 
Uns 200g de Formatge gruyère ratllat per gratinar

Elaboració:

Es posa oli en una cassola o olla i es fregeix la ceba tallada a llunes, a foc baix,  fins que estigui una mica cuita, no pas rossa. Quan ja està cuita, s'hi afegeix la farina i es deixa coure una mica, ara sí fins que agafi una mica de color.

Aleshores s'hi afegeix brou vegetal o de pollastre. I es deixa bullir 15 minuts.

Mentre bull, fregim el pa tallat a llesques i el guardem.

Després posem la sopa o bé en cassoletes individuals,  o en una cassola que es pugui posar al forn a gratinat i afegim el pa fregit, que flotarà a la superfície i a sobre hi posem força formatge ratllat. I ho posem al forn a gratinar. El pa creix molt en remullar-se amb la sopa.

Se serveix calenta i s'ha de vigilar de no cremar-se.

- Aquí la té Monsieur Pierrot, a veure què li sembla...  vigili que està molt calenta.
- Bien sur, Madame, com ha de ser, molt calenta. Una sopa excel·lent, sense cap dubte.  Vol que li digui un secret, Juliette?  Puc dir-li Juliette? Tanta alta cuisine i tanta sofisticació a vegades cansa. Quin plaer aquestes coses senzilles, els plats de sempre...
- És un honor que em digui Juliette, Monsieur. Vol una cosa senzilla, que potser vostè mai no ha cuinat? M'arrisco a decebre'l, però també m'arrisco a que es llepi els bigotis...
- Digui'm Pierrot i sorprengui'm, Juliette
- Parlàvem de coses senzilles, oi?  És un plat que fa un parell de dies que el vaig cuinar i justament li convé estar-se un parell de dies a la nevera perquè prengui tot el seu gust. Farem un tastet. Estan al punt.

SARDINES ESCABETXADES

Ingredients:

1 quilo de sardines
farina per enfarinar-les
1 got d'oli
1 cabeça d'all
1 gotet de vinagre
1 gotet d'aigua
unes quantes fulles de llorer
un parell de branques de farigola
pebre vermell

Preparació:

Es posa l'oli en una cassola o paella plana i s'hi tiren els grans d'all una mica esclafats i sense pelar, quan estan rossos, s'aparten  i es fregeixen les sardines salpebrades i enfarinades. Tal com es van fregint, les posem ben posadetes, en una safata de vidre que es pugui tapar i anar a la nevera. Quan s'han acabat de fregir, traiem la paella del foc i en el mateix oli que hem fregit els alls i les sardines,hi tirem el vinagre, el llorer, la farigola, el pebre vermell i els alls, hi afegit el gotet d'aigua i ho deixem bullir uns 5 minuts que redueixi.  Aleshores es tira aquest suc a sobre les sardines, les tapem, i les deixem reposar un parell de dies. No importa si són més dies. Però mai no han de ser menys.

- Juliette, aquestes sardines són delicioses. Quin plaer per un cuiner deixar-se cuidar, convidar, d'aquesta manera...
- Pierrot, sempre que vinguis, et convidaré a dinar, a sopar, al que vulguis...
- Oh! Juliette,  i a dormir?  El que m'agradaria més de tot és que em convidessis a dormir, fa temps que busco excuses culinàries per venir-te a veure...  em sembla que la realitat és que estic enamorat de tu.
- Oh!  Oh!  Oh!  Tu també m'agrades molt Pierrot, i estic disposada a convida-te a dormir, però, però, però.... això vol dir que la meva Vichyssoise no té res d'especial?  Oh!  Oh!  Oh!  No sé si estic contenta o deprimida... Oh, Pierrot!!!!

Pastís de gambes i porros

Ingredients:

2 porros
400 grams de gambes pelades
4-5 barretes de cranc 
5 ous
mig gotet de llet
una cullerada  de maizena
1 raget de vi blanc

En només  6 passes:

1. Es posen a fregir una mica  els porros quan estan fregits  s'hi tira  el vi i s'espera que redueixi.  Quan ja esta fora de foc s'hi afegeixen les  barretes de crac tallades  a trossets.
2. Mentrestant  es  fregeixen les  gambetes amb all i julivert
3. Es barreja  la llet  freda amb la maizena
4. Es baten els ous
5. Es barreja tot i es posa en un motlle allargat
6. Es posa  al forn a 180 º  durant uns tres quarts d'hora  vigilant que no es cremi.

Per  decorar-lo  s'hi poden posar unes quantes gambes grosses, pelades  o uns tomàquets cherry.

Pastís de gambes ràpid i fàcil

Aquest és un pastís de gambes, que només necessita una mica de temps per reposar, però fer-lo és molt ràpid.

Jo abans el feia amb salsa de tomàquet natural feta per mi i maionesa també feta per mi... però  ja que és arriscat utilitzar maionesa casolana amb la calor, si no s'ha de menjar en el mateix  moment... ara ho faig amb maionesa de pot que és més segura. A mi no m'agrada tant,  però també hi ha persones a qui agrada més.  Amb més gustet de vinagre que la meva.

Ingredients:

• 10-12 llesques de pa de motlle sense  crosta (si el teniu amb crosta  la talleu)
• 4 o 5 cullerades de tomàquet  fregit  del que vosaltres  vulgueu  
• 4 o 5 cullerades  de maionesa
• una bosseta  de 200 o 250 grams de gambetes pelades
• 4-5 barretes  de surimi
• 2 ous
• unes fulles  d'enciam per decorar per sobre

1. Feu bullir durant 2 o 3 minuts les gambetes i les escorreu
2. Tritureu les gambetes, el surimi  i els ous durs, tot junt
3. Agafeu un motlle rodó, si voleu el pastís rodó o quadrat o rectangular si voleu fer-vos-ho més fàcil. Hi poseu una capa de pa, que tapi completament el fons, que no quedin forats, si en queden fiqueu-hi trossets petits de pa per tapar-los.
4. Poseu -hi un parell de cullerades de salsa de tomàquet i escampeu-les bé per sobre el pa.
5. Poseu-hi 2 o 3 cullerades del triturat que hem preparat  abans i escampeu-lo.
6. A sobre dues cullerades  de maionesa ben repartida.
7. I torneu a posar una capa de pa,  repetiu totes les capes un segon cop fins acabar  amb una última capa de pa.
8. El posem a la nevera a refredar durat unes quantes  hores
9. El desemmotllem passant un ganivet  per les  parets  del motlle
10. Barregem una mica  de maionesa  i de salsa de tomàquet per  cobrir-lo del tot  i hi posem l'enciam talladet molt  petitó en juliana.

En aquesta motlle hi falta, encara,  l'última capa de maionesa  i la de pa

Carpaccio de bacallà

Un bon company de la feina, en Jordi S, millor dit, la mare d'un bon company de la feina :-), un dia va portar aquest fantàstic i fàcil carpaccio de bacallà i també de vedella (un altra dia ja us l'explicaré) i me'l va explicar així tal qual: (la foto és del famòs dia)

Ingredients:

• bacallà
• tomàquet cru ratllat 
• oli
• boles de pebre negre
• anet

Com es fa:

1. La nit anterior poseu el bacallà amb l'oli, les boles de pebre negre i l'anet.
2. Poseu un llit de tomàquet i a sobre les làmines de bacallà i 
3. Al plat!

Gràcies Jordi!

I Bon Profit!

Postre de pinya

Aquesta recepta forma part del projecte "les millors receptes dels meus amics" aquesta és de la Mercè C.

La transcric tal com me la va escriure ella. Gràcies Mercè!

Molt fàcil, barata, es fa en 1/4 d'hora i es pot fer tot l'any per postres.

Ingredients:

• 1 pot de pinya en almíbar (o natural) (Del Monte) d'1 kg
• 6 cullerades de sucre
• 2 llimones
• 1 cullerada rasa de Maizena
• 2 ous
• 1/2 got d'aigua freda

Com es fa:

1. En un recipient es posa la pinya tallada a trocets petits (d'1 cm).
2. I a sobre es ratlla l'escorça d'una llimona (el recipient pot ser el que ja es servirà a taula).
3. En un altre recipient que pugui anar al foc s'hi baten 2 ous (molt ben batuts per tal que no hi quedi clara sense barrejar).
4. S'hi afegeix el suc de la pinya, el suc de les dues llimones i una cullerada rasa de Maizena desfeta en mig got d'aigua freda.
5. Es remena i s'hi afegeixen les 6 cullerades de sucre.
6. Es posa al foc i sense parar de remenar quan comença a bullir ja es pot retirar i abocar a sobre de la pinya i ben remenat.
7. Es serveix fred.

No falla mai. Agrada a tothom. Ajuda a fer la digestió. Sempre hi ha felicitacions per a la cuinera i la petició de la recepta.
I Bon Profit!

Sardines en escabetx de la mare

Aquestes sardines les feia la meva mare. Ara fa pocs dies que ens ha deixat per sempre i jo no sé perquè em trobo fent els plats que ella feia. Estic contenta perquè als de casa també els hi ha agradat. Aquesta és la recepta tal i com la feia ella. Tot i que en lloc de posar-ho en un recipient de vidre com he fet jo, ella sempre ho posava en un de fang.

Ingredients:

• Sardines
• oli
• farina
• vinagre, una tasseta
• pebre vermell dolç
• sal
• 3 grans d’alls
• llorer
• farigola
• i cullerot d’aigua

Preparació:

1. Es netegen i es fregeixen les sardines una mica salades i enfarinades. Es retiren.
2. En el mateix oli (si està net) si no es cola i  se n’hi afegeix de net, s'hi posa llorer, farigola, tres grans d’alls, el vinagre i el cullerot d’aigua i es deixa bullir un quart d’hora.
3. Es posa el pebre vermell dolç fins que agafi bastant color i s’hi afegeixen les sardines. Es deixen un moment i es deixen refredar.

Es serveixen sempre fredes.

Va molt bé fer-ho en una cassola de fang. Es conserven uns quants dies. Una setmana ben bé.

Pastís d'estiu de la Carme

Ingredients:

• 15 llesques de pa anglès o de motlle
• 250 g de tonyina amb oli
• 400 g de tomàquets  o  tomàquet fregit en conserva
• ¼ de litre d’oli
• 1 enciam o escarola petita
• 2 rovells d’ou
• 30 g de mantega

1. Feu una salsa espessa amb els tomàquets.  
2. I   també una maionesa.
3. En un motlle rodó d’uns 22 cm de diàmetre poseu-hi una capa de llesques de pa, sense crosta, mirant que quedi tot el fons ben cobert,  si cal talleu trossets de pa petits per omplir els forats que puguin quedar.
4. Escampeu-hi pel damunt una capa   fina de salsa de tomàquet.
5. Després escampeu-hi al damunt una capa de tonyina esmicolada
6. Sobre la tonyina poseu-hi una capeta de maionesa. Poseu-hi poca salsa, ben escampada.
7. Repetiu les capes: pa, tomàquet, tonyina maionesa
8. Acabeu amb una tercera capa de pa.
9. Pitgeu-ho bé amb les mans i poseu-ho a la nevera  durant  5 o 6 hores.  També es pot preparar el dia abans.
10. Desmotlleu-lo passant un ganivet al voltant del recipient i aboque-ho en una safata.
11. Cobriu-o amb la salsa maionesa que ha quedat  barrejada amb un parell de cullerades de salsa de tomàquet.
12. Recobriu-ho tot amb enciam tallat ben fi.

Sopa de meló

Avui he anat  a dinar  amb la meva  amiga  Elena.  Hi havia  tres o quatre  primers plats  per  triar  i l’Elena  diu:

- Jo demanaré sopa de meló,  perquè  d’amanides,  de cols  de Bruseles  i d’arròs  jo en faig,  en canvi de sopa de meló,  no.

- Doncs jo la  demanaré  també,  perquè amb la calor  ve de gust,  però  jo si que la faig.

La  sopa de meló  que ens han portat  tenia nata  líquida.  No és  pas  que no fos bona. Ho  era,  però a mi   m’agrada  més  la més  senzilla de totes  que és  la que jo faig  a l’estiu,  quan fa calor,  com ara.

1. Es tritura  un meló,  ben fresquet,  que no sigui molt madur.  (Fer  aquesta  sopa  va  bé  per aprofitar  algun meló  que no és  gaire  dolç i que per  postres  no  ens  ve  gaire  de gust).
2. I  segons  com ens  agradi  d’espès  hi anem afegint  un brou,  d’aquests  de  tetrabric,  del  que ens  agradi  més.  No se n’hi ha de posar  gaire,  que si no queda molt líquid.

Es  serveix  amb encenalls de pernil.   S’ha  de mantenir  fred  i  menjar  fred.

Pastís de carbassó i ceba

Aquest pastís no passa mai de moda. Agrada a tothom. És molt suau, fi, lleuger i combina amb tot.

Serveix tant per un bufet com per un sopar íntim. Fa festa. Es pot deixar fet el dia abans. No és car. 

Què més voleu?

Ingredients: 

• 1 quilo de carbassó
• 200 g de ceba 
• 2 grans d’all
• sal, pebre i nou moscada
• 1 dl de llet (1 tasseta petita)
• 5 ous
• oli

Per adornar: Enciam tallat petit, maionesa, tomàquets cherry o el que vulgueu.

Com es fa:

1. Peleu  els carbassons, deixeu la meitad de la pell. 
2. Talleu-los a daus.
3. Peleu la ceba i talleu-la a llunes.
4. En un cassó amb oli coeu la ceba a poc a poc, sense que agafi color.
5. Afegiu-hi els daus de carbassons i els alls pelats.  Tapeu-ho i deixeu-ho coure 20 min.
6. Escorreu-ho  molt bé,  fins i tot amb el xino i la mà de morter.
7. Bateu els ous amb la llet, la sal i la nou moscada.
8. Barregeu tots els ingredients.
9. Unteu un motlle rectangular amb mantega i poseu-hi un paper al fons i torneu-lo a untar.
10. Coeu el pastís al bany maria, al forn  a 180º, durant 45 min.
11. Deixeu-lo reposar abans d’abocar-ho en una plata.
12. Cobriu-lo amb maionesa per sobre i poseu enciam tot al voltant.

I Bon Profit!

FOIE MICUIT DE CAP D'ANY I FESTES

Feia dies que tenia ganes de tornar a fer un "micuit" perquè l'única vegada que el vaig fer va ser tot un èxit. Espectacular! Va triomfar! La recepta és de la Carme Ruscadella del llibre "Cuinar per ser feliç".

Sembla molt complicat, amb tanta lletra, però alhora de fer-ho és senzill. No tingueu por! Animeu-vos!

És important tenir un bon producte i aquest com podeu veure no pot ser millor un ànec de la marca "coll vert" de l'Empordà, de casa nostra. Per servir-lo una amiga em va regalar aquest ànec de ceràmica amb un vidre per posar a sota gel picat (Gràcies Anna).  Decora i a més a més és pràctic per mantenir-lo fresquet a taula. Ja teniu un regal de reis!

Ingredients:

• Un fetge d'ànec d'uns 600g aproximat el meu feia 545g de gran qualitat i molt fresc
• 5 g de sal
• 4g de sucre
• 1g de pebre
• un xic, poquíssim, de nou moscada ratllada
• 50 ml de vi de Porto

Preparació (la vigília):

1. Deixar el fetge a temperatura ambient d'habitatge, 20º o 22º, per aconseguir que la textura del fetge sigui un xic tova i ens faciliti l'operació de poder treure'n tots els nervis i venes sagnoses que hi ha enmig dels lòbuls del fetge. (Jo l'he deixat 3 h). Tranquil·litzeu-vos si durant el desnervat el fetge es trenca un xic; no temeu, no representarà cap problema, eixugueu-lo si es taca de sang. (jo he tallat i tret uns trossets tacats de sang)
2. Amanir-lo, repartint-ti molt bé: la sal, sucre, poebre, nou i vi. Col·locar-lo ben comprimit dins una terrina de porcellana o de vidre, ben a la mida del fetge; ha de quedar la terrina ben plena. Deixar el fetge amanit dins la terrina durant 24 hores a la nevera.

La cocció (40 minuts, i 24 hores de repòs a la nevera un cop cuita)

 
1. Escalfar el forn a 75º i entrar-hi la terrina al bany maria. (s'entenc amb l'aigua ja calenta). Deixar-la coure durant 40 minuts.
2. Passat aquest temps treure la terrina del forn i observar com durant la cocció ha fet un greix grogós i transparent (veure la foto) que envolta tota la terrina i els lòbuls es perceben tous (si es toquen es noten com un flam). Amb compte, cal abocar i treure totalment aquest greix de cocció i guar-dar-lo a la nevera en un bol ceràmic. (jo ho he fet amb una cullera grossa com es veu a la foto).
3. Un cop retirat el greix transparent, col·locar sobre la terrina un pes de la mida de tota l'amplada; aquest pes senzillament ha de fer una pressió suau. per tant, si el fetge que hem cuinat dins la terrina pesava 600g., el pes que l'ha de premsar ha de pesar només 400g. En cap cas ha de ser superior al pes inicial del fetge cru. Una idea per al pes, és retallar un cartró gruixut a la mida que entri dins la terrina, embolicar-lo amb paper de plata i a sobre posar-hi un paquet que tingueu per la nevera que pesi l'adequat. Col·locar doncs aquest pes sobre la terrina i deixar la terrina així premsada 24 hores a la nevera.
4. Passat aquest temps, retirar el pes. Amb paper de cuina, humitejat amb aigua calenta, netejar les llàgrimes de greix de les parets exteriors i interiors de la terrina. Fondre el greix que havíem reservat al bol ceràmic, colar-lo si hi hagués pòsits (a mi m'ha sortit força pòsits) i abocar-lo quan sigui tebi sobre la terrina; l'ha de cobrir totalment. Tornar la terrina a la nevera i passada una hora estarà a punt de servir-la.

el resultat a taula

Una terrina de foie-gras té el glamour suficient per començar un àpat important. A l'hora de muntar el plat amb una tallada de terrina, és aconsellable d'oferir-hi sal gruixuda i pebre al gust del comensal. Lliga molt bé amb pa torrat, vegetals crus per a amanides i fruites fresques com la poma o el raïm. Amb fruites seques com les prunes, les panses, les nous o fruites cuites com el codonyat o l'arrop. I amb vins dolços i licorosos.

Jo he comprat pa de nous i panses del forn "l'Obrador" que està boníssim i lliga molt bé. 

Un cop més tot un èxit aquest Micuit, ha volat!
Bon profit!