Us copio aquí sota les seves paraules:
501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir
de Mònica
Garcia Massagué.
De les abundants i ben presentades receptes, amb comentaris
que són com la sal que s’afegeix al menjar, ens n’hem quedat amb unes seixanta,
del nostre gust personal.
De comarca en comarca, a vegades descobreixes que un
plat de tota la vida procedeix d’una part de Catalunya de la qual cosa no en tenies
notícia. I hi ha algun plat, com la coca de recapte, que és el més repetit, tan
genuí, i amb ingredients i noms diferents cada vegada, fins i tot.
Comença el llibre, per ordre alfabètic, per l’Alt Camp, amb
la calçotada i la salsa romesco (“salbitxada”), però també amb els calçots
arrebossats. A l’Alt Empordà es destaquen les anxoves de l’Escala, “Vuit mesos
és el temps que les famoses anxoves de l’Escala triguen a madurar abans de ser
atrapades en pots de vidre” (15). O l’esqueixada, que “Abans de servir ha
d’haver estat una hora mínim a la nevera” (17). O el famós “Mar i muntanya”,
del qual crec recordar que Pla en parlava.
Destacaríem també el “Pit de xai amb patates i pèsols” de
l’Anoia, el “Poti-poti de Mura”, del Bages, l’“arròs negre” del Baix Camp, les
“Baldanes d’arròs i ceba” del Baix Ebre, el “Xató del Vendrell”, la “Sarsuela
barcelonina” i la “Paella Parellada” (del famós restaurant de Barcelona). El
“Trinxat de la Cerdanya, el “Xató de Vilanova” del Garraf, i el “Bacallà amb
samfaina” de les Garrigues, les “Faves a la catalana” del Maresme, el “Llom amb
llet” del Pallars Sobirà (fet al forn en aquest cas), els “Calamars farcits de
Tossa, la “Fideuada de l’Urgell i els bunyols de bacallà del Vallès oriental.
Per acabar, “Espinacs amb panses i pinyons” (“a la catalana”), de la mateixa
comarca.
Pel que fa a les coques de recapte, n’hi ha sis: “Coca de
tomata de l’Alta Ribagorça”, “Coca amb sardines de l’Anoia”, “Coca enramada”
del Baix Penedès, “Cóc de pebres” del Montsià, “Coca de samfaina” de la
Noguera, i la “Còca” de ceba aranesa. La riquesa de noms i ingredients de les
coques de recapte no sembla que sigui inferior a la de les pizzes italianes, i
també sol ser més saludable.
Per acabar, els plats dolços, els postres. Recepta de la
Coca de Sant Joan, de la Mona de Pasqua, dels panellets (nosaltres hi posem més
sucre i ametlles en lloc de moniato), lioneses de nata del Pallars Sobirà, braç
de gitano de l’Urgell. I una recepta de, entre d’altres, l’escriptora premiada
amb el Llull, Care Santos, en seria la cirereta final.
Moltes gràcies, Rosa i Carme! Actualment, amb tants blocs, no cuino tant com abans, però em continua agradant.
ResponElimina