El film de plàstic transparent

Bon  dia  a tothom,

Avui, no escriuré cap recepta  i això  que ja  sé  que  encara  ens  falta  molt per  a omplir  el blog  de manera  convenient,  però  mica  en mica  ja  ho farem.  Avui   vaig  a explicar-vos  una confidència:  fa  uns dies  que  em  van  treure  un petit  quist  de la cama, molt  a prop  del genoll.   El  metge  me’l  va  deixar  tapat   i a més  a més  de dir-me  que  no m’ajupís,  que no  fes  gestos  estranys,  que  no forcés  la  posició i  que no anés  a  Montserrat  a peu…  em va dir  que no m’ho  mullés.  I  au!  visita  d’aquí  una setmana.  I jo  perplexa!

-  I ara com ho faig  per  dutxar-me?

Sort  que  bellugant-me  cada  dia  per la cuina  em  va  caure  a les mans  el  quotidià  film  de plàstic  transparent.

Poso  la  cama  recta  sense  doblegar  el genoll  i  l’embolico  amb  el film.  Una  volta,  dues voltes,  tres  voltes…   perquè  s’enganxi  ben  bé sobre  ell mateix  i a la dutxa!

Resultat  perfecte,  no se m’ha  mullat  ni  una  mica  la  gasa  o  com se’n  digui  això  que porto  que és  com de  roba.  El film,  amb l’aigua,  es  desenganxa  una mica,  però  com  que sóc  molt  ecològica  i em dutxo  ràpid  sense entretenir-me  gaire…  sempre  acabo  abans  jo  de dutxar-me  que  el  plàstic  de desenganxar-se.

- Sembla  que  emboliquis  una  cuixa  de be  -  em diu  el meu marit,  rient.

- Ni  és  de be,  ni és  ben  bé  la cuixa,  però la qüestió  és  que  em  dutxo  cada  dia  ben  còmodament.

Si  us  serveix…