Quiche de carbassó i roquefort

Aquest pastís de carbassó i roquefort és de l'Elvira Arús. Gràcies Elvira!

Ingredients per 8-10 persones

Per la pasta brisa:

• 200 g farina
• 100 g mantega
• 1 ou
• sal, la quantitat que us agradi

Per al farciment:

• 1 kg i quart de carbassó
• 100 g de formatge roquefort
• 50 g de formatge emental
• 2 dL (1 tetrabrik petit 2oomL) de crema de llet
• 3 ous grossos
• nou moscada, si agrada poqueta unes ratlladetes
• pebre i sal, la que  us agradi

Com es fa:

La pasta brisa: 

1. És important tenir tots els ingredients a temperatura ambient. La mantega que quedi  amb textura de pomada. Tot es barrejarà millor.
2. Es deixa caure la farina passada pel sedàs a sobre de la taula de treball, jo he posat el “silpat” per treballar més net i millor, formant un volcà. Al mig s’hi posen els altres ingredients. Es refrega amb les mans i les puntes dels dits es  barreja tot però sense treballar-la molt. Atenció, això és important. Primer queden com unes serradures humides o molletes soltes. S’hi barreja molt fàcilment. Després s’ajunta formant una bola i s’embolica amb film transparent i es deixa reposar a la nevera mínim mitja hora. Es pot fer el dia abans i  fer més quantitat i congelar-la.

Per fer el farcit:

1. Es tallen els carbassons a daus petits, es bullen amb aigua i sal i es couen uns 20 minuts a foc mitjà. 
2. S’escòrren molt bé (unes hores o posant una mica de pes a sobre com un paquet d’arròs a sobre d’una tapadora) amb un colador. 
3. Es baten una mica els ous i es barregen amb la crema de llet, el formatge xafat amb una forquilla, la sal, pebre i nou moscada. 
4. S’hi afegeixen els carbassons i es barreja bé.
5. S’estira la pasta brisa entre dos papers de forn -jo ho he fet entre dos silpats- amb l’ajuda d’un corró i es fa ben fina.
6. Es folra la base i les parets d’un motlle de 26 cm de diàmetre, millor si és de silicona. No patiu si es trenca, es pot refer una altra vegada o afegir trossos fàcilment. es punxa la base amb una forquilla i es fica al forn a 180º durant 25 minuts i s’apaga i encara es deixa 5 minuts més a dins el forn apagat.

Puc dir que als de casa els hi ha agradat molt. És molt més lleugera i de gust més fi si la comparem amb la quiche Loraine.

Com es veu a les fotos és un pastis que queda bé per un bufet, per convidats, i per deixar-ho fet i que la gent de casa vagi menjant a l’hora que sigui sense necessitat de preparatius d’última hora. És bona calenta, tèbia i freda. Què més voleu?