dilluns, 6 de febrer de 2017

La sopa de ceba i les sardines escabetxades

Le soir bleu de Hopper - una proposta de Relats Conjunts
Última participació culinaria als Relats Conjunts...

... continuació ...

El gran xef de cuina Pierrot Gourmand, va deixar sorprès  a tothom en descobrir-se sota la disfressa de pierrot.

-No em negareu que és una disfressa adequada per a mi - va dir amb grans riallades - Pierrot, jo també em dic Pierrot!!!

Madame Juliette estava amoïnada, ara que ja s'havia descobert, qui sap si Monsieur Gourmand tornaria a la seva taula. I ella volia que tornés!!! Era tan ben plantat, tan bon cuiner, tan intel·ligent, tan educat!

- Monsieur Gourmand, com és que sempre que ve demana el mateix plat?
- És que, vostè cuina molt bé, Madame Juliette, però jo també. La majoria dels plats vostè els fa molt bons, però no pas més que els meus. Ara, la seva Vichyssoise, "mon amie" és espectacular!
- Ah! Però vostè no ha tastat la meva sopa de ceba!
- No... i ara, a l'hivern, sí que em ve de gust tastar-la! Molt de gust!
- No el deixaré marxar pas sense tastar-la. Esperi's, uns minuts que la poso a gratinar i li porto de seguida!

SOPA DE CEBA

Ingredients:

Oli
4-5 cebes
1 cullerada de farina
1 litre i mig de Brou
Pa una mica sec
Formatge gruyère per gratinar

Elaboració:

Es posa oli en una cassola o olla i es fregeix la ceba tallada a llunes, fins que estigui una mica cuita, no pas rossa. Quan ja està cuita, s,hi afegeix la farina i esvdeixa coure una mica, ara sí fins que agafi una mica de color.

Aleshores s'hi afegeix brou vegetal o de pollastre. I es deixa bullir 15 minuts.

Mentre bull, fregim el pa tallat a llesques i el guardem.

Després posem la sopa en cassoletes individuals, i afegim una llesca de pa fregit, que flotarà ala superfície i a sobre formatge ratllat. I ho posem al for a gratinar.

Se serveix calenta i s'ha de vigilar de no cremar-se.

- Aquí la té Monsieur Pierrot, a veure què li sembla...  vigili que està molt calenta.
- Bien sur, Madame, com ha de ser, molt calenta. Una sopa excel·lent, sense cap dubte.  Vol que li digui un secret, Juliette?  Puc dir-li Juliette? Tanta alta cuisine i tanta sofisticació a vegades cansa. Quin plaer aquestes coses senzilles, els plats de sempre...
- És un honor que em digui Juliette, Monsieur. Vol una cosa senzilla, que potser vostè mai no ha cuinat? M'arrisco a decebre'l, però també m'arrisco a que es llepi els bigotis...
- Digui'm Pierrot i sorprengui'm, Juliette
- Parlàvem de coses senzilles, oi?  És un plat que fa un parell de dies que el vaig cuinar i justament li convé estar-se un parell de dies a la nevera perquè prengui tot el seu gust. Farem un tastet. Estan al punt.

SARDINES ESCABETXADES

Ingredients:

1 quilo de sardines
farina per enfarinar-les
1 got d'oli
1 cabeça d'all
1 gotet de vinagre
1 gotet d'aigua
unes quantes fulles de llorer
un parell de branques de farigola
pebre vermell

Preparació:

Es posa l'oli en una cassola o paella plana i s'hi tiren els grans d'all una mica esclafats i sense pelar, quan estan rossos, s'aparten  i es fregeixen les sardines salpebrades i enfarinades. Tal com es van fregint, les posem ben posadetes, en una safata de vidre que es pugui tapar i anar a la nevera. Quan s'han acabat de fregir, traiem la paella del foc i en el mateix oli que hem fregit els alls i les sardines,hi tirem el vinagre, el llorer, la farigola, el pebre vermell i els alls, hi afegit el gotet d'aigua i ho deixem bullir uns 5 minuts que redueixi.  Aleshores es tira aquest suc a sobre les sardines, les tapem, i les deixem reposar un parell de dies. No importa si són més dies. Però mai no han de ser menys.

- Juliette, aquestes sardines són delicioses. Quin plaer per un cuiner deixar-se cuidar, convidar, d'aquesta manera...
- Pierrot, sempre que vinguis, et convidaré a dinar, a sopar, al que vulguis...
- Oh! Juliette,  i a dormir?  El que m'agradaria més de tot és que em convidessis a dormir, fa temps que busco excuses culinàries per venir-te a veure...  em sembla que la realitat és que estic enamorat de tu.
- Oh!  Oh!  Oh!  Tu també m'agrades molt Pierrot, i estic disposada a convida-te a dormir, però, però, però.... això vol dir que la meva Vichyssoise no té res d'especial?  Oh!  Oh!  Oh!  No sé si estic contenta o deprimida... Oh, Pierrot!!!!


dimarts, 17 de gener de 2017

La Vichyssoise, els Relats Conjunts i el vespre blau.

Per celebrar la fita dels 100 relats conjunts, proposats pel blog que du aquest mateix nom, fins i tot el blog de cuina s'hi afegeix.  Recepta  estiuenca, encara que no toqui,  per ambientar-nos amb el quadre de Hopper. Si algú s'hi vol afegir a fer relats conjunts culinaris, serà benvingut!

Le soir bleu de Edward Hopper


Madame Juliette regentava le Petit Café de la Terrasse. Sempre tenia ple, perquè cuinava de meravella. Era un local on s'hi podien aplegar gent de tota mena. No era pas luxós, però sovint hi anaven persones de l'alta societat ben vestides i allà convivien amb els mariners, amb els artistes, amb comensals de tota mena.

 Monsieur Pierre i la seva nova promesa Emma es deixaven temptar per la terrassa i per la Vichyssoise de Madame Juliette, encara que no sempre s'hi trobaven bé, perquè es notava com es miraven de reüll alguns personatges singulars. Però és que no trobaven enlloc, enlloc una Vichyssoise tan lleugera i deliciosa com la de Madame Juliette.

I és que ella, malgrat ser francesa de soca-rel,  havia oblidat del tot la mantega i la nata líquida i la feia amb ingredients nous i menys pesats.

( Ingredients per a 4 persones: 

- 300 g de porros 
- 500 g de patates 
- oli 
- 1 ceba 
- 1 litre de brou 
- 1/4de litre de llet 
- cibulet picat 
- sal i pebre 
- nou moscada ) 

No ho hagués confessat ni sota tortura, perquè ser francesa i renunciar a la mantega estava molt mal vist i aquella recepta, tot i que s'havia fet famosa, només la sabia ella.

Madame Juliette, feia sofregir una mica les verdures: porros, ceba i patates i després hi afegia el brou i ho deixava coure una mitja horeta. Finalment hi afegia la llet i els condiments. I la deixava refredar, ben fresqueta, per a prendre en aquelles nits blaves i càlides de la costa blava.

El dia que l'elegant parella es van trobar de costat amb un senyor vestit de Pierrot, Monsieur Pierre ja es va posar més nerviós. Primer es va queixar, no en va treure res, perquè Madame Juliette no estava disposada a renunciar a aquell client i aleshores ell, enfadat, es va proposar investigar qui era aquell personatge. El va fer seguir, però sempre en un bar o restaurant o altre, el perdien de vista. Era com si s'evaporés. Encara més intrigat per aquest misteri, en van parlar de nou amb Madame Juliette.

 - Monsier Pierre, deixi tranquil el meu Pierrot, jo ja sé qui és i m'honora que vingui de tant en tant a provar la meva Vichyssoise.

 Aquella, nit, en ple sopar, tot just acabada la deliciosa crema de porros, el Pierrot va entrar a l'edifici, es va desmaquillar als lavabos i en sortir, encara amb el mateix vestit blanc de Pierrot, el crit va ser unànime.

 - Oooooh! És el grand chef de cuisine Pierrot Gourmand!

 - Només volia passar desapercebut, va dir, però què importa, confesso que aquesta Vichyssoise de Madame Juliette, és la que m'agrada més. Ja he trobat els ingredients, però no els diré... respectarem el secret.