La Vichyssoise, els Relats Conjunts i el vespre blau.

Per celebrar la fita dels 100 relats conjunts, proposats pel blog que du aquest mateix nom, fins i tot el blog de cuina s'hi afegeix.  Recepta  estiuenca, encara que no toqui,  per ambientar-nos amb el quadre de Hopper. Si algú s'hi vol afegir a fer relats conjunts culinaris, serà benvingut!

Le soir bleu de Edward Hopper

Madame Juliette regentava le Petit Café de la Terrasse. Sempre tenia ple, perquè cuinava de meravella. Era un local on s'hi podien aplegar gent de tota mena. No era pas luxós, però sovint hi anaven persones de l'alta societat ben vestides i allà convivien amb els mariners, amb els artistes, amb comensals de tota mena.

 Monsieur Édouard i la seva nova promesa Emma es deixaven temptar per la terrassa i per la Vichyssoise de Madame Juliette, encara que no sempre s'hi trobaven bé, perquè es notava com es miraven de reüll alguns personatges singulars. Però és que no trobaven enlloc, enlloc una Vichyssoise tan lleugera i deliciosa com la de Madame Juliette.

I és que ella, malgrat ser francesa de soca-rel,  havia oblidat del tot la mantega i la nata líquida i la feia amb ingredients nous i menys pesats.

( Ingredients per a 4 persones: 

- 300 g de porros 
- 500 g de patates 
- oli 
- 1 ceba 
- 1 litre de brou 
- 1/4de litre de llet 
- cibulet picat 
- sal i pebre 
- nou moscada ) 

No ho hagués confessat ni sota tortura, perquè ser francesa i renunciar a la mantega estava molt mal vist i aquella recepta, tot i que s'havia fet famosa, només la sabia ella.

Madame Juliette, feia sofregir una mica les verdures: porros, ceba i patates i després hi afegia el brou i ho deixava coure una mitja horeta. Finalment hi afegia la llet i els condiments. I la deixava refredar, ben fresqueta, per a prendre en aquelles nits blaves i càlides de la costa blava.

El dia que l'elegant parella es van trobar de costat amb un senyor vestit de Pierrot, Monsieur Édouard ja es va posar més nerviós. Primer es va queixar, no en va treure res, perquè Madame Juliette no estava disposada a renunciar a aquell client i aleshores ell, enfadat, es va proposar investigar qui era aquell personatge. El va fer seguir, però sempre en un bar o restaurant o altre, el perdien de vista. Era com si s'evaporés. Encara més intrigat per aquest misteri, en van parlar de nou amb Madame Juliette.

 - Monsier Édouard, deixi tranquil el meu Pierrot, jo ja sé qui és i m'honora que vingui de tant en tant a provar la meva Vichyssoise.

 Aquella, nit, en ple sopar, tot just acabada la deliciosa crema de porros, el Pierrot va entrar a l'edifici, es va desmaquillar als lavabos i en sortir, encara amb el mateix vestit blanc de Pierrot, el crit va ser unànime.

 - Oooooh! És el grand chef de cuisine Pierrot Gourmand!

 - Només volia passar desapercebut, va dir, però què importa, confesso que aquesta Vichyssoise de Madame Juliette, és la que m'agrada més. Ja he trobat els ingredients, però no els diré... respectarem el secret.