dilluns, 6 de febrer de 2017

La sopa de ceba i les sardines escabetxades

Le soir bleu de Hopper - una proposta de Relats Conjunts
Última participació culinaria als Relats Conjunts...

... continuació ...

El gran xef de cuina Pierrot Gourmand, va deixar sorprès  a tothom en descobrir-se sota la disfressa de pierrot.

-No em negareu que és una disfressa adequada per a mi - va dir amb grans riallades - Pierrot, jo també em dic Pierrot!!!

Madame Juliette estava amoïnada, ara que ja s'havia descobert, qui sap si Monsieur Gourmand tornaria a la seva taula. I ella volia que tornés!!! Era tan ben plantat, tan bon cuiner, tan intel·ligent, tan educat!

- Monsieur Gourmand, com és que sempre que ve demana el mateix plat?
- És que, vostè cuina molt bé, Madame Juliette, però jo també. La majoria dels plats vostè els fa molt bons, però no pas més que els meus. Ara, la seva Vichyssoise, "mon amie" és espectacular!
- Ah! Però vostè no ha tastat la meva sopa de ceba!
- No... i ara, a l'hivern, sí que em ve de gust tastar-la! Molt de gust!
- No el deixaré marxar pas sense tastar-la. Esperi's, uns minuts que la poso a gratinar i li porto de seguida!

SOPA DE CEBA

Ingredients:

Oli
4-5 cebes
1 cullerada de farina
1 litre i mig de Brou
Pa una mica sec
Formatge gruyère per gratinar

Elaboració:

Es posa oli en una cassola o olla i es fregeix la ceba tallada a llunes, fins que estigui una mica cuita, no pas rossa. Quan ja està cuita, s,hi afegeix la farina i esvdeixa coure una mica, ara sí fins que agafi una mica de color.

Aleshores s'hi afegeix brou vegetal o de pollastre. I es deixa bullir 15 minuts.

Mentre bull, fregim el pa tallat a llesques i el guardem.

Després posem la sopa en cassoletes individuals, i afegim una llesca de pa fregit, que flotarà ala superfície i a sobre formatge ratllat. I ho posem al for a gratinar.

Se serveix calenta i s'ha de vigilar de no cremar-se.

- Aquí la té Monsieur Pierrot, a veure què li sembla...  vigili que està molt calenta.
- Bien sur, Madame, com ha de ser, molt calenta. Una sopa excel·lent, sense cap dubte.  Vol que li digui un secret, Juliette?  Puc dir-li Juliette? Tanta alta cuisine i tanta sofisticació a vegades cansa. Quin plaer aquestes coses senzilles, els plats de sempre...
- És un honor que em digui Juliette, Monsieur. Vol una cosa senzilla, que potser vostè mai no ha cuinat? M'arrisco a decebre'l, però també m'arrisco a que es llepi els bigotis...
- Digui'm Pierrot i sorprengui'm, Juliette
- Parlàvem de coses senzilles, oi?  És un plat que fa un parell de dies que el vaig cuinar i justament li convé estar-se un parell de dies a la nevera perquè prengui tot el seu gust. Farem un tastet. Estan al punt.

SARDINES ESCABETXADES

Ingredients:

1 quilo de sardines
farina per enfarinar-les
1 got d'oli
1 cabeça d'all
1 gotet de vinagre
1 gotet d'aigua
unes quantes fulles de llorer
un parell de branques de farigola
pebre vermell

Preparació:

Es posa l'oli en una cassola o paella plana i s'hi tiren els grans d'all una mica esclafats i sense pelar, quan estan rossos, s'aparten  i es fregeixen les sardines salpebrades i enfarinades. Tal com es van fregint, les posem ben posadetes, en una safata de vidre que es pugui tapar i anar a la nevera. Quan s'han acabat de fregir, traiem la paella del foc i en el mateix oli que hem fregit els alls i les sardines,hi tirem el vinagre, el llorer, la farigola, el pebre vermell i els alls, hi afegit el gotet d'aigua i ho deixem bullir uns 5 minuts que redueixi.  Aleshores es tira aquest suc a sobre les sardines, les tapem, i les deixem reposar un parell de dies. No importa si són més dies. Però mai no han de ser menys.

- Juliette, aquestes sardines són delicioses. Quin plaer per un cuiner deixar-se cuidar, convidar, d'aquesta manera...
- Pierrot, sempre que vinguis, et convidaré a dinar, a sopar, al que vulguis...
- Oh! Juliette,  i a dormir?  El que m'agradaria més de tot és que em convidessis a dormir, fa temps que busco excuses culinàries per venir-te a veure...  em sembla que la realitat és que estic enamorat de tu.
- Oh!  Oh!  Oh!  Tu també m'agrades molt Pierrot, i estic disposada a convida-te a dormir, però, però, però.... això vol dir que la meva Vichyssoise no té res d'especial?  Oh!  Oh!  Oh!  No sé si estic contenta o deprimida... Oh, Pierrot!!!!


dimarts, 17 de gener de 2017

La Vichyssoise, els Relats Conjunts i el vespre blau.

Per celebrar la fita dels 100 relats conjunts, proposats pel blog que du aquest mateix nom, fins i tot el blog de cuina s'hi afegeix.  Recepta  estiuenca, encara que no toqui,  per ambientar-nos amb el quadre de Hopper. Si algú s'hi vol afegir a fer relats conjunts culinaris, serà benvingut!

Le soir bleu de Edward Hopper


Madame Juliette regentava le Petit Café de la Terrasse. Sempre tenia ple, perquè cuinava de meravella. Era un local on s'hi podien aplegar gent de tota mena. No era pas luxós, però sovint hi anaven persones de l'alta societat ben vestides i allà convivien amb els mariners, amb els artistes, amb comensals de tota mena.

 Monsieur Pierre i la seva nova promesa Emma es deixaven temptar per la terrassa i per la Vichyssoise de Madame Juliette, encara que no sempre s'hi trobaven bé, perquè es notava com es miraven de reüll alguns personatges singulars. Però és que no trobaven enlloc, enlloc una Vichyssoise tan lleugera i deliciosa com la de Madame Juliette.

I és que ella, malgrat ser francesa de soca-rel,  havia oblidat del tot la mantega i la nata líquida i la feia amb ingredients nous i menys pesats.

( Ingredients per a 4 persones: 

- 300 g de porros 
- 500 g de patates 
- oli 
- 1 ceba 
- 1 litre de brou 
- 1/4de litre de llet 
- cibulet picat 
- sal i pebre 
- nou moscada ) 

No ho hagués confessat ni sota tortura, perquè ser francesa i renunciar a la mantega estava molt mal vist i aquella recepta, tot i que s'havia fet famosa, només la sabia ella.

Madame Juliette, feia sofregir una mica les verdures: porros, ceba i patates i després hi afegia el brou i ho deixava coure una mitja horeta. Finalment hi afegia la llet i els condiments. I la deixava refredar, ben fresqueta, per a prendre en aquelles nits blaves i càlides de la costa blava.

El dia que l'elegant parella es van trobar de costat amb un senyor vestit de Pierrot, Monsieur Pierre ja es va posar més nerviós. Primer es va queixar, no en va treure res, perquè Madame Juliette no estava disposada a renunciar a aquell client i aleshores ell, enfadat, es va proposar investigar qui era aquell personatge. El va fer seguir, però sempre en un bar o restaurant o altre, el perdien de vista. Era com si s'evaporés. Encara més intrigat per aquest misteri, en van parlar de nou amb Madame Juliette.

 - Monsier Pierre, deixi tranquil el meu Pierrot, jo ja sé qui és i m'honora que vingui de tant en tant a provar la meva Vichyssoise.

 Aquella, nit, en ple sopar, tot just acabada la deliciosa crema de porros, el Pierrot va entrar a l'edifici, es va desmaquillar als lavabos i en sortir, encara amb el mateix vestit blanc de Pierrot, el crit va ser unànime.

 - Oooooh! És el grand chef de cuisine Pierrot Gourmand!

 - Només volia passar desapercebut, va dir, però què importa, confesso que aquesta Vichyssoise de Madame Juliette, és la que m'agrada més. Ja he trobat els ingredients, però no els diré... respectarem el secret.

diumenge, 13 de novembre de 2016

Patates amb fredolics

L'Helena Bonals, em demana de publicar en nom seu aquesta recepta de tardor, amb patates i fredolics.

Els fredolics ja no tindran fred dins d'aquesta recepta i nosaltres tampoc. L'haurem de provar.

Gràcies, Helena!


És una recepta del llibre EL SECRET MÉS BEN GUARDAT, 
un llibre sobre la cuina dels bolets, de Miquel Màrquez.



PATATA AMB FREDOLICS
Dificultat: baixa
Temps d’elaboració:  1 hora o 1 hora i 15 minuts

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES
1.200g de patates
200g de fredolics
100g de greixons
un polsim d’all
un polsim de julivert
sal
pebre
oli d’oliva


PREPARACIÓ DELS INGREDIENTS
Poseu les patates sense pelar en aigua freda al foc i feu-les bullir uns 20 o 25 minuts. Procureu que les patates siguin totes d’una mida semblant, ja que així no en quedaran unes de més cuites i altres de crues. Un cop cuites, escorreu-les, peleu-les i xafeu-les fins que quedin ben llises. Netegeu els fredolics amb un bon raig d’aigua: poseu-los sota l’aixeta, traieu-los de seguida i eixugueu-los bé.

PREPARACIÓ DEL PLAT
Sofregiu els fredolics amb els greixons  -no cal que hi poseu oli, en tot cas, amb un ditet ja n’hi ha prou. Afegiu-hi les patates i salpebreu-ho. Deixeu-ho acabar de fregir fins que la barreja estigui ben cuita.

PRESENTACIÓ
Repartiu les racions de patata amb fredolics entre els plats. Podeu acompanyar-les amb una torradeta molt fina i una mica de col a la vinagreta. Per fer-la, escaldeu 400g de col –submergiu-la uns minuts en aigua bullent. A part, barregeu vinagre, oli d’oliva, sal i pebre, i bateu-ho lleugerament. Tot seguit, banyeu la col en aquesta emulsió. Aquesta preparació es pot tenir feta amb anterioritat a preparar el plat, fins i tot unes 24 hores abans, sempre que ens moderem amb la quantitat de vinagre que hi posem.

ALTRES BOLETS
Aquesta recepta està pensada especialment per al fredolic; difícilment hi lligaria un altre bolet, ja que no aconseguiria la mateixa textura. Per tant, no hi ha alternativa all fredolic.

NO OBLIDEU QUE...
Els greixons aporten un toc de greix a a recepta. Si no se’n tenen, o no se’n volen utilitzar, es pot fer servir una mica de llard de caldera.
(Nosaltres hem fet servir cansalada virada seca)

MARIDATGE

Per les característiques de la patata i el fredolic, hi marida bé un vi negre jove del Penedès.

dilluns, 20 de juny de 2016

Púding de chia

 Un esmorzar molt saludable. Les llavors de chía són un superaliment, és a dir són una font important d'àcids grassos omega-3, fibra, fòsfor, calci, magnesi, potassi, ferro i seleni. Tenen molts antioxidants i aportant tots els aminoàcids essencials.
Ens ajuda a protegir els sistema cardiovascular, té propietats antiinflamatòries, millora la capacitat mental i enforteix el sistema immunològic. Voleu més?
A més ajuda a mantenir el trànsit intestinal regular i a mantenir els nivells de sucre en sang.
Per això ara se'n parla tant.
A més a més aquest púding està molt bo i et dóna energia i sacia molt per arribar a l'hora de dinar sense ansietat. Molt bo si vols perdre pes.
Amb les llavors de chía podem fer púdings perquè quan les remullem desprenen una gelatina.
També podem posar-les a les amanides i en els postres, enriquir sopes i batuts.
S'utilitza molt com espessidor i com a substitut de l'ou en receptes veganes.

 Ingredients:

  • 1 vas de llet de coco i arròs. (o la que t'agradi més)
  • 2 cullerades soperes de llavors de chía
  • un pessic de sal marina (optatiu)
  • canyella, xarop d'auró (sirope de arce) (optatiu)
Preparació:

  1. Deixar les llavors de chía en remull amb la llet durant dues hores o la nit anterior. Quan més temps les deixis en remull més s'inflaran i absorbiran el líquid.
  2. Pots afegir-hi les fruites de temporada que t'agradin més.
El púding es conserva 2 dies a la nevera però es va secant i espessint.
Bon profit!

diumenge, 10 d’abril de 2016

Lassanya lleugereta



Diuen que quan tens convidats no s'han de fer invents, però a vegades les normes ens les poden saltar i inventar de gust.  Tot sovint l'encertem.



Poseu a fregir verduretes que us agradin, ben talladetes, cadascú pot fer la barreja al seu gust.

Avui jo hi he posat:

1 ceba tendra
1 all tendre
1 carabassó
6 xampinyons
1 manat d'espàrrecs verd i prims
1 albergínia petita o mitja de normal
mig pebrot vermell
1 tomàquet d'amanir

Es fregeix tot ben tallat. Primer la ceba i l'all i després aneu afegint la resta, una bona estona, fins que estigui tot cuit i al final s'hi afegeixen uns quadradets de formatge i es remena fins que es fonen.

1 paquet de pasta de lasanya de la que només s'ha de remullar.

Es posa a remullar la lasanya 20 minuts, perquè després ja no es posa al forn i ha de quedar prou tova.

Es comença a muntar al mateix plat, una capa de pasta i una de verduretes. 

Es fa 3 vegades, es comença amb pasta, i s'acaba amb verduretes.

Finalment amb:

1/2 gotet de vi blanc es desfà una  variació de formatges:  tous, perquè no quedi molt espessa la salsa, sinó més aviat líquida i es rega una mica per sobre, però poquet, ja que ha de dominar el gustet de la verdura.

Si n'hem de preparar uns quants plats, i se'ns refreden massa es poden passar pel microones un minutet.










dimarts, 5 d’abril de 2016

Bledes, bròquils, coliflors, ruibarbs...

Sabies que aquestes verdures son anomenades "superfoods" o "supersaliments" però sabies que també són "topsmodels" que han inspirat a la Carme, un  poema preciós.
Així és com es veuen les topsmodels al mercat de Palerm.
Només dir que estem davant d'uns aliments carregats de fibra, baixos en calories i amb una gran quantitat de vitamines, minerals, antioxidants, anticancerígens i que contenen molts nutrients a més d'una gran bellesa. 
Per tot això i tal com ens diu la Carme al seu poema:
"Tasta-ho. No te n'estiguis."



No totes les bledes són del mateix color, 
encara que t'ho pensis. Ni els bròquils, 
ni les coliflors. Tampoc totes les 
albergínies són de la mateixa mida,  n'hi 
ha d'immenses. Ni les carxofes són 
sempre verdes.


Potser tenen un altre gust, potser el 
gust s'assembla molt, potser no tenen 
res a veure.



Tasta-ho. No te n'estiguis.

dissabte, 19 de març de 2016

Cake amb clares Júlia

Avui, diada de Sant Josep hem fet crema catalana. La Júlia per aprofitar les clares que no ens fan servir a la crema ha fet aquest Cake molt adequat per acompanyar-la. A més de ser un postre d'aprofitament és bonissim, ens diu la Júlia. Ho farem segur.

Ingredients:

  • 6 clares d'ou
  • 200 g sucre
  • 120 mantega
  • 50 g d'ametlles crues picades
  • 120 g de farina
  • una mica de taronja confitada o el que es vulgui
Preparació:

  1. Muntar les clares a punt de neu. Afegir-hi el sucre i la mantega tova.
  2. Barrejar amb l'espàtula la farina, l'ametlla i la taronja confitada a trossets petits.
  3. Coure'l al forn a 180º durant una hora aproximadament.
Bon profit!