La sopa de ceba i les sardines escabetxades

Le soir bleu de Hopper - una proposta de Relats Conjunts

Última participació culinaria als Relats Conjunts...

... continuació ...

El gran xef de cuina Pierrot Gourmand, va deixar sorprès  a tothom en descobrir-se sota la disfressa de pierrot.

-No em negareu que és una disfressa adequada per a mi - va dir amb grans riallades - Pierrot, jo també em dic Pierrot!!!

Madame Juliette estava amoïnada, ara que ja s'havia descobert, qui sap si Monsieur Gourmand tornaria a la seva taula. I ella volia que tornés!!! Era tan ben plantat, tan bon cuiner, tan intel·ligent, tan educat!

- Monsieur Gourmand, com és que sempre que ve, vostè demana el mateix plat?
- És que, vostè cuina molt bé, Madame Juliette, però jo també. La majoria dels plats vostè els fa molt bons, però no pas més que els meus. Ara, li he de precisar que la seva Vichyssoise, "mon amie" és espectacular!
- Ah! Però vostè no ha tastat la meva sopa de ceba!
- No... i ara, a l'hivern, sí que em ve de gust tastar-la! Molt de gust!
- No el deixaré marxar pas sense tastar-la. Esperi's, uns minuts que la poso a gratinar i li porto de seguida!

SOPA DE CEBA

Ingredients:

Oli
4-5 cebes
1 cullerada de farina
1 litre i mig de Brou
Pa una mica sec (una llesca per persona) 
Uns 200g de Formatge gruyère ratllat per gratinar

Elaboració:

Es posa oli en una cassola o olla i es fregeix la ceba tallada a llunes, a foc baix,  fins que estigui una mica cuita, no pas rossa. Quan ja està cuita, s'hi afegeix la farina i es deixa coure una mica, ara sí fins que agafi una mica de color.

Aleshores s'hi afegeix brou vegetal o de pollastre. I es deixa bullir 15 minuts.

Mentre bull, fregim el pa tallat a llesques i el guardem.

Després posem la sopa o bé en cassoletes individuals,  o en una cassola que es pugui posar al forn a gratinat i afegim el pa fregit, que flotarà a la superfície i a sobre hi posem força formatge ratllat. I ho posem al forn a gratinar. El pa creix molt en remullar-se amb la sopa.

Se serveix calenta i s'ha de vigilar de no cremar-se.

- Aquí la té Monsieur Pierrot, a veure què li sembla...  vigili que està molt calenta.
- Bien sur, Madame, com ha de ser, molt calenta. Una sopa excel·lent, sense cap dubte.  Vol que li digui un secret, Juliette?  Puc dir-li Juliette? Tanta alta cuisine i tanta sofisticació a vegades cansa. Quin plaer aquestes coses senzilles, els plats de sempre...
- És un honor que em digui Juliette, Monsieur. Vol una cosa senzilla, que potser vostè mai no ha cuinat? M'arrisco a decebre'l, però també m'arrisco a que es llepi els bigotis...
- Digui'm Pierrot i sorprengui'm, Juliette
- Parlàvem de coses senzilles, oi?  És un plat que fa un parell de dies que el vaig cuinar i justament li convé estar-se un parell de dies a la nevera perquè prengui tot el seu gust. Farem un tastet. Estan al punt.

SARDINES ESCABETXADES

Ingredients:

1 quilo de sardines
farina per enfarinar-les
1 got d'oli
1 cabeça d'all
1 gotet de vinagre
1 gotet d'aigua
unes quantes fulles de llorer
un parell de branques de farigola
pebre vermell

Preparació:

Es posa l'oli en una cassola o paella plana i s'hi tiren els grans d'all una mica esclafats i sense pelar, quan estan rossos, s'aparten  i es fregeixen les sardines salpebrades i enfarinades. Tal com es van fregint, les posem ben posadetes, en una safata de vidre que es pugui tapar i anar a la nevera. Quan s'han acabat de fregir, traiem la paella del foc i en el mateix oli que hem fregit els alls i les sardines,hi tirem el vinagre, el llorer, la farigola, el pebre vermell i els alls, hi afegit el gotet d'aigua i ho deixem bullir uns 5 minuts que redueixi.  Aleshores es tira aquest suc a sobre les sardines, les tapem, i les deixem reposar un parell de dies. No importa si són més dies. Però mai no han de ser menys.

- Juliette, aquestes sardines són delicioses. Quin plaer per un cuiner deixar-se cuidar, convidar, d'aquesta manera...
- Pierrot, sempre que vinguis, et convidaré a dinar, a sopar, al que vulguis...
- Oh! Juliette,  i a dormir?  El que m'agradaria més de tot és que em convidessis a dormir, fa temps que busco excuses culinàries per venir-te a veure...  em sembla que la realitat és que estic enamorat de tu.
- Oh!  Oh!  Oh!  Tu també m'agrades molt Pierrot, i estic disposada a convida-te a dormir, però, però, però.... això vol dir que la meva Vichyssoise no té res d'especial?  Oh!  Oh!  Oh!  No sé si estic contenta o deprimida... Oh, Pierrot!!!!