dimarts, 11 de febrer de 2014

Avui un llibre de cuina: 501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir de Mònica Garcia Massagué

La  bona amiga  i companya blocaire  Helena Bonals,  m'ha enviat  una ressenya  interessant d'un llibre de receptes de casa  nostra.

Us  copio aquí  sota  les seves  paraules:

501 receptes catalanes que has de conèixer abans de morir 
de Mònica Garcia Massagué.


De les abundants i ben presentades receptes, amb comentaris que són com la sal que s’afegeix al menjar, ens n’hem quedat amb unes seixanta, del nostre gust personal. 

De comarca en comarca, a vegades descobreixes que un plat de tota la vida procedeix d’una part de Catalunya de la qual cosa no en tenies notícia. I hi ha algun plat, com la coca de recapte, que és el més repetit, tan genuí, i amb ingredients i noms diferents cada vegada, fins i tot.

Comença el llibre, per ordre alfabètic, per l’Alt Camp, amb la calçotada i la salsa romesco (“salbitxada”), però també amb els calçots arrebossats. A l’Alt Empordà es destaquen les anxoves de l’Escala, “Vuit mesos és el temps que les famoses anxoves de l’Escala triguen a madurar abans de ser atrapades en pots de vidre” (15). O l’esqueixada, que “Abans de servir ha d’haver estat una hora mínim a la nevera” (17). O el famós “Mar i muntanya”, del qual crec recordar que Pla en parlava.

Destacaríem també el “Pit de xai amb patates i pèsols” de l’Anoia, el “Poti-poti de Mura”, del Bages, l’“arròs negre” del Baix Camp, les “Baldanes d’arròs i ceba” del Baix Ebre, el “Xató del Vendrell”, la “Sarsuela barcelonina” i la “Paella Parellada” (del famós restaurant de Barcelona). El “Trinxat de la Cerdanya, el “Xató de Vilanova” del Garraf, i el “Bacallà amb samfaina” de les Garrigues, les “Faves a la catalana” del Maresme, el “Llom amb llet” del Pallars Sobirà (fet al forn en aquest cas), els “Calamars farcits de Tossa, la “Fideuada de l’Urgell i els bunyols de bacallà del Vallès oriental. Per acabar, “Espinacs amb panses i pinyons” (“a la catalana”), de la mateixa comarca.

Pel que fa a les coques de recapte, n’hi ha sis: “Coca de tomata de l’Alta Ribagorça”, “Coca amb sardines de l’Anoia”, “Coca enramada” del Baix Penedès, “Cóc de pebres” del Montsià, “Coca de samfaina” de la Noguera, i la “Còca” de ceba aranesa. La riquesa de noms i ingredients de les coques de recapte no sembla que sigui inferior a la de les pizzes italianes, i també sol ser més saludable.


Per acabar, els plats dolços, els postres. Recepta de la Coca de Sant Joan, de la Mona de Pasqua, dels panellets (nosaltres hi posem més sucre i ametlles en lloc de moniato), lioneses de nata del Pallars Sobirà, braç de gitano de l’Urgell. I una recepta de, entre d’altres, l’escriptora premiada amb el Llull, Care Santos, en seria la cirereta final.

1 comentari:

  1. Moltes gràcies, Rosa i Carme! Actualment, amb tants blocs, no cuino tant com abans, però em continua agradant.

    ResponElimina