Marmol Kuchen

Pastís de dos colors

Els diumenges a la tarda, i més si plou a bots i barrals com avui, és el moment de posar-se a fer un pastís com aquest i més si esperas una visita a l’hora del té. Recordo que quan era petita m’agradava fer-ho amb els de casa. És més adequat per  berenar o esmorzar però també acompanya molt bé a un plat de maduixes amb  vinagre fresquetes de la nevera.

Els ingredients:
 
—  4 ous
—  200 g sucre
—  1/8 llet
—  1 cta sucre vainillat
—  2 cdes Rom
—  2 cdes sucre pols
—  125 g mantega pomada
—  300 g farina
—  2 ctes ben plenes de Royal
—  2 cdes grans i plenes de cacao en pols pur sense sucre ni farina
—  1 motlle savarin acanalat

La preparació:

1. Es barreja la mantega pomada amb el sucre amb la batedora elèctrica.
2. S’hi afegeixen els rovells i es treballa de nou.
3. S’hi afegeix el sucre vainillat, es rega amb la llet i el Rom.
4. S’hi afegeix la farina barrejada amb el Royal i tamisada.
5. Es baten les clares a punt de neu i s’hi afegeixen amb molt de compte amb          l’espàtula de goma.
6. S’unta el motlle amb mantega (si no és de silicona).
7. Es separa una mica de pasta i es barreja amb el cacao.
8. S’hi posa al fons del motlle una mica de pasta blanca.
9. S’hi posa a sobre de la pasta blanca, deixant-la caure com si fes aigües, una capa  de pasta de         cacao.
10. A sobre una altra capa de pasta blanca.
11. A sobre una altra capa de cacao.
12. I per acabar es posa una altra capa de pasta blanca. (3 capas de pasta blanca i 2 de cacao).
13. Preescalfar el forn a 160º i es deixa coure durant 45 minuts. Es desconecta i es deixa 5 minuts més. Cal deixar caure amb força el motlle contra el marbre perquè el pastís s’assenti  i  es pugui       desenmotllar bé i no s’abaixi. això es fa sempre amb tots els pastissos d’aquest tipus.
14. Es treu del motlle i s’espolvoreja amb sucre pols per sobre.

Nota: Per doblar les quantitats el temps del forn és d’1 hora.

Maduixes amb vinagre

Si, si, maduixes amb vinagre!

Quin vinagre? tot s’hi val!  jo he posat el Louit vinagre de vi al estragon que era el que tenia, però imagino que ara amb tants vinagre com hi ha es poden anar fent experiments.

Sempre trobava estrany quan la meva mare preparava les maduixes unes hores abans de dinar i els hi posava vinagre després d’haver-les espolvorejades amb sucre.  I la veritat és que no té res d’estrany ja que la finalitat és buscar un àcid (podria ser també llimona) que faci reaccionar als sucs de la fruita amb el sucre. El resultat és espectacular i així de senzill:

Es posen totes les maduixes -amb fulles i tot per no aigualir-les- que es vulguin preparar en un colador i es renten a raig d’aigua. Es treuen les fulletes i es parteixen en quatre. Es col·loquen en un bol i es posa sucre al gust. S’amaneixen amb unes gotes de vinagre (no cal passar-se) com si fos una amanida. I es deixa reposar un temps (unes dues hores més o menys) perquè treguin tots els sucs i es barregin els gustos. 

Compte! que amb el pas del temps ja veureu que es van estovan massa. També dependrà de la qualitat de les maduixes. Ara, el més de maig, és el millor temps.

Gaspatxo o velouté de tomàquet de la Rosa

Més que un gazpatxo jo l’anomenaria  velouté de tomàquet per la seva textura fina, sedosa i densa com el vellut. A l’estiu, fresquet de la nevera és un bon recurs que acostumo a tenir un dia si i l’altre també. Als de casa els hi agrada molt acompanyat d’arròs blanc i llavors queda un plat més complet.

Uns amics em van suggerir de posar un parell de cullerades de maionesa i també és molt bo.

Si es vol amb més potència andalusa es pot afegir: un gra d’all petit, 1/2 pebrot verd i 2 llesques de pa.

A mi m’agrada jugar amb els vinagres. Una mica de vinagre de Módena barrejat amb una mica menys de vinagre de Jerez. O bé aneu provant vosaltres mateixos amb els vostres vinagres.  Es va tastant fins quedi al vostre gust. Queda boníssim!
                              

Ingredients:

• 2 kg de tomàquet
• 2 cebes dolces grosses
• 10 cullerades d’oli
• 4 cullerades de vinagre
• 1 ½ culleradetes de sal

Elaboració:

1. Es trituren tots els ingredients amb el minipimer. Es cola amb el passapurés fi.
2. En un pot de melmelada es barregen tots els ingredients de la vinagreta, s’afegeixen  i es barregen bé amb una cullera.
3. És molt més ràpid i pràctic si es fa servir el passapurés amb el disc fi que no pas utilitzar el colador xinès.

Èxit assegurat, tant si teniu convidats a l’estiu com pels de casa.

Aquest estri és molt pràctic per passar cremes i melmelades.

Carxofes a la montillana de la Júlia

Encara falta temps però s’acosta el temps de les carxofes i cal preparar-se amb temps i tenir una bona col·lecció de receptes de la meva verdura preferida, la carxofa. Així és que us recomano una bonísima recepta de carxofes de la meva amiga júlia.  Recepta que ve “nada mas ni nada menos que de nuestra querida Córdoba”. Del tot recomenada per convidats de compromís, si de compromís però  també pels amics de l’ànima.

Ingredients:

• carxofes
• alls 1 ó 2
• oli
• bacon
• vi amontillat o blanc, un vas
• un pessic de farina
• una picada de menta fresca
• dues rodanxetes de llimona

La preparació

1. Posem la cassola al foc i sofregim el bacon tallat petit a continuació l’all, tallat petitó.
2. Afegim les carxofes pelades i tallades, li espolsem la farina més les dues rodanxes de llimona i hi tirem  el got de vi.
3. Una mica d’aigua, sal i que es coguin. ( no cal massa estona ja que és verdura i és bona al dente.
4. Quan ja estan a punt s’hi tira la menta fresca (sense abusar, però aquest toc li dóna el  punt. 

Canelons de bolets del Climent

L’amic  Climent  és  un  muntanyec  de totes  totes:  esquiador, monitor,  excursionista,   organitzador-guia,  boletaire,  en fi  que allò  que més  ens  afecta  aquí  és  aquesta  última  faceta.  I  també la que no he  dit,  encara,  però  ja  la  deveu imaginar:  bon cuiner. 

Ell , els bolets  que  utilitza  pels  seus  canelons,  els va  a collir, els renta,  els congela,  els guarda  i quan   els vol fer, doncs  els  treu  del congelador.  

Canelons de bolets

Ingredients per  a fer  uns 16  canelons

Tres murgues
Uns 250 gr. de ceps
Uns 200 gr. de carreretes
Uns 200 gr. de llenega blanca
Dos talls de pernil dolç
125 cl. de crema de llet
4 cullerades soperes Formatge permesa ratllat,
Ceba,
 Xeres sec,
Sal, Pebre, Oli,
Llet, Mantega,
Farina i
 Pasta de canelons,
Formatge emmental ratllat.

Preparar el farcit.

Deixar descongelar els bolets per separat i no llençar l’aigua que deixen les murgues i carreretes, ja que aquesta ens servirà per fer la beixamel.

Tallar els bolets la ceba i el pernil dolç el mes petit que es pugui i per separat.

Començar ha sofregir la ceba amb oli i mantega, quan aquesta es transparent afegir-hi les murgues i deixar que es coguin una estona, de 5 a 10 minuts, afegir-hi la resta de bolets i deixar que es coguin uns 10 minuts afegir-hi una copeta de xeres i deixar coure uns 10 minuts, afegir-hi el pernil dolç la crema de llet i el parmesà sal pebrar i remenar durant uns 3 minuts, deixar-ho refredar.

Omplir els canelons.

Preparar la salsa beixamel amb la mantega farina llet i una mica de l’aigua que han deixat anat els bolets al descongelar-se (murgues i carreretes)
Posar el canelons en una plata d’anar al forn i recobrir-los amb la salsa beixamel i recobri-ho amb formatge ratllat.
Enfornar i deixar gratinin.  

Bé  aquesta  és la recepta, per  a fer  invents  amb altres  menes  de bolets,  ja  no em necessiteu,  cadascú  que trii els que més  li agradin.  

Gaspatxo de síndria

8 tomàquets  grossos i madurs

1 pebrot  vermell  petit  (o mig)

1 pebrot  verd 

1  cogombre

1/4  de síndria   (un parell de tallades  per  a triturar  amb  tots  els ingredients  i un  altre  parell per  tallar  a trossets)

mitja  tasseta  oli 

sal  al  gust  de  cadascú

1 culleradeta  petita de sucre   

un raget  petit  de vinagre

Elaboració:

Es  tritura  i es  colen  tots  els  ingredients,  guardant  un parell  de tallades de síndria  sense triturar.

 En  tallen  els  dos  talls d e síndria  a  trossets  o  bé  se’n fan boletes  si us  agrada  més.

S’aboquen  en trossets  en el  líquid  i es  posa  a la nevera.   Un  momentet  abans de servir-la  s’hi  pot  afegir  uns  quants  glaçons,  sobretot  si ha quedat  massa  espessa  (no hi posem  gens  d’aigua  en triturar-ho)  i així  s’acaba  de refrescar.

Boles de patates farcides

 

Boles de patates farcides  (àvia Montserrat)

Fa dies que vull fer aquesta recepta de la meva sogra. Una gran cuinera que destacava per la gran paciència que tenia davant de les cassoles. Virtud molt poc habitual avui dia.

Ingredients:

— patates
— mantega
— una mica de farina
— salsitxes
— salsa de tomàquet
— ou
— oli
Preparació:

1.  Es fregeixen  les salsitxes totes esmicolades en una paella amb oli. Si es mullen amb aigua se’ls   hi treu la pell amb més facilitat.
2.  A part es fa un puré només amb les patates i la mantega (es passen les patates i la mantega per el  xino o passapurés). Després s’escampa una mica de farina per sobre del puré i es barreja bé. S’unten les mans amb farina, poca, i es fan les boles.
3.  S’agafa cada bola per separat i se’ls hi fa un bon forat al centre i  a dins es posa  la carn picada fregida. Abans haurem fet les divisions de la patata i la carn perquè ens quedin ben repartides les racions. Es tornen  a reconstruir les boles, es passen per ou batut i es fregeixen.
4.  A part, per acompanyar-les, es fa una salsa de tomàquet fregit amb sucre.